Un senyor de l'escena

Davant del pòrtic de Santa Maria de Ripoll, quan encara no estava pro­te­git per les actu­als vidri­e­res, la ins­tantània ens mos­tra un moment de la repre­sen­tació de l'obra de Ber­nard Shaw Santa Joana l'any 1967. S'hi poden veure alguns dels millors actors de l'escena giro­nina del segle pas­sat: a l'esquerra, Josep Maria Cape­lla Riera, amb hàbit de cler­gue; després, ves­tit tot de blanc, Joa­quim Boada –l'únic actor que va inter­pre­tar el paper de Jesús a la Passió de Girona–; segui­da­ment, el polièdric Car­les Vivó, amb tots els atri­buts d'un inqui­si­dor, i donant-los la rèplica, Joan Canals. El poder es con­fa­bu­lava per lle­var la vida a la don­ze­lla d'Orle­ans, repre­sen­tada lla­vors per Maria Jesús Medina. Dei­xa­ria la pell entre les fla­mes, mal­grat la defensa de les veus que sen­tia aque­lla bona noia, trem­pada, però incòmoda. Una nit memo­ra­ble, com mol­tes d'altres, perquè la mateixa obra es va por­tar a diver­sos indrets emblemàtics i, sobre­tot, al pas­seig Arqueològic –ara tant obli­dat– i s'aca­bava d'estre­nar.

Josep Maria Cape­lla, que va morir dijous pas­sat, va ser un actor de carac­terísti­ques excep­ci­o­nals. Dotat d'una veu pode­rosa, sonora i col­pi­dora, reves­tia una seri­o­si­tat que con­ta­gi­ava dra­ma­tisme a les esce­nes. De molt jove, va pujar a l'esce­nari de La Salle, per pas­sar a un pro­grama de ràdio religiós amb el nom de Resur­re­xit. Allà es va for­mar el Qua­dre de Veus de Ràdio Girona, que sovint can­vi­ava l'estudi pels esce­na­ris. En aquells temps va començar a impo­sar-se un cor­rent de moder­ni­tat en els argu­ments, que ani­ria arra­co­nant tant el tea­tre de tre­si­llo com el de faixa i espar­de­nya, per ofe­rir títols de grans autors euro­peus i ame­ri­cans: Becket, o l'honor de Déu, Loren­zac­cio, Plet per l'ombra d'un ruc, Truca un ins­pec­tor, de Prest­ley, Casa de nines, de Hen­rik Ibsen, i tan­tes altres. Obres que varen tren­car mot­lles en una soci­e­tat ador­mida sota la dic­ta­dura fran­quista. En totes aque­lles vet­lla­des, Cape­lla fou l'eix sobre el qual gira­ven els altres per­so­nat­ges.

Aquest home que ara ens va dei­xar va inter­pre­tar, per exem­ple, un lle­gen­dari Shy­lock d'El mer­ca­der de Venècia, de William Shakes­pe­are, en versió cata­lana de Josep Maria de Sagarra. L'arque­tip de jueu, mesquí, ven­ja­tiu i odiat en una soci­e­tat vene­ci­ana far­cida de nobles senyors que gau­dien d'una vida pla­ent, i als qual moles­tava l'afany d'usura del pro­ta­go­nista. Shy­lock pre­te­nia cobrar amb “una unça de carn”, que calia tallar del cos d'un deu­tor, d'acord amb les lleis de la sereníssima lla­cuna...! Ell mateix, con­jun­ta­ment amb Narcís-Jordi Aragó, va donar a Girona el text de la Passió més moderna que mai no s'ha escrit: La llum de la veri­tat.

Amb el seu comiat, des­a­pa­reix una altra figura il·lus­tre de l'escena giro­nina d'una època pas­sada i superada per la dinàmica actual de les grans esce­nes i les grans tem­po­ra­des, amb artis­tes amb cat­xet i tècnics de paga­ment. Lla­vors tot es feia –tal com se solia dir– per amor a l'art, i l'única retri­bució eren els aplau­di­ments del públic.