Cos i ànima

Abans d'entrar en matèria, felicitar l'encert d'afegir a l'agermanament entre els festivals de jazz de Barcelona i Úmbria l'aparellament entre dos gegants de la música actual com el cubà Omar Sosa i el sard Paolo Fresu. El taquígraf dels Orishas i l'enviat d'Èol en un mateix escenari on, per primera vegada, el públic també ocupava seient per sentir més de prop la fragància de les deïtats.

Cos i ànima –body & soul– conformen la síntesi amb què aquests dos músics van vehicular la seva extraordinària proposta musical. Del cos se'n va fer càrrec el trompetista italià, amb les seves postures impossibles assegut a una cadira des d'on tan aviat apuntava els estels com se submergia en les arrels, mentre l'ànima es traduïa en els dits màgics del pianista caribeny, un músic que ha sabut com cap altre traslladar el sincretisme al llenguatge del jazz. La confluència de la mediterrània i el Carib en aquests dos músics illencs va conformar un arxipèlag de sensacions que va captivar l'auditori del primer minut a l'últim. La calidesa del fiscorn i el lirisme de la trompeta assoleixen en els llavis de Fresu una dimensió orgànica i terrenal que es complementa a la perfecció amb la visió més espiritual i esotèrica de la jugada que caracteritza la pianística d'Omar Sosa. En diàleg permanent, les rèpliques d'un als suggeriments de l'altre van crear una atmosfera d'encanteri irresistible. Amb les sonoritats naturals o processades per la via electrònica, la sensació de trobar-nos immersos dins un univers propi balsàmic i reparador va retornar als assistents aquest estat del benestar que ja ha desaparegut de la vida quotidiana. Una vetllada musical per emmarcar.