El sedàs de Veronese

Daniel Ver­so­nese fa la seva quarta irrupció en el pro­grama de Tem­po­rada Alta en els dar­rers anys. En dues de les tres oca­si­ons ante­ri­ors va por­tar dues ver­si­ons de peces cab­dals de la història del tea­tre, dues obres de Txèkhov, a les quals va dotar de títols, com a mínim, pecu­li­ars: Un hom­bre que se ahoga (Les tres ger­ma­nes) i Espía a una mujer que se mata (Oncle Vània). Avui (18h i 21h) i demà (18h) Vero­nese pre­senta a La Pla­neta una versió encara més lliure de La gavina, que ha pas­sat pel seu sedàs i a la qual ha titu­lat Los hijos se han dor­mido. Explica Vero­nese que l'obra es rela­ci­ona més amb el vode­vil que amb el drama. El direc­tor argentí, que diu que els per­so­nat­ges patei­xen per la inca­pa­ci­tat de comu­ni­car-se, de com­pren­dre i rela­ci­o­nar-se amb qui tenen al cos­tat, asse­gura que Txèkhov és total­ment humà i recognos­ci­ble, encara que la seva obra trans­corri en un altre temps i rea­li­tat, de manera que l'adapta a la seva forma de tre­ba­llar, reta­llant text, agi­lit­zant esce­nes i, si convé, inclo­ent cites d'altres autors. L'espai és abso­lu­ta­ment des­pu­llat i, com en les altres dues oca­si­ons, Vero­nese es basa en un nucli inter­pre­ta­tiu d'una con­sistència sense esclet­xes. Vero­nese diu que les adap­ta­ci­ons de Txèkhov que ha fet no les veu “com una tri­lo­gia, sinó com dife­rents mane­res d'acos­tar-me a Txèkhov. M'oblido de l'autor i faig tea­tre, per això no penso en un cicle”.