El mestre ‘vs.' l'aspirant

La final del pri­mer Tor­neig de Dra­matúrgia Cata­lana es va defi­nir dilluns: Cris­tina Cle­mente i el seu text, La nos­tra cham­pi­ons par­ti­cu­lar, s'enfron­tarà el dia 28, a La Pla­neta, a Jordi Gal­ce­ran, que va superar amb El crèdit Llàtzer Gar­cia, autor de Vida i mort d'un talp, en què narra la vida d'un “crític abso­lut” amb alguns pas­sat­ges que tenen molta gràcia i que són una mos­tra del pecu­liar i magnífic sen­tit de l'humor d'aquest autor. L'obra de Gar­cia va ser lle­gida per Mingo Ràfols, que li va accen­tuar la ves­sant còmica, i Anna Sahún, que li va donar la rèplica a la per­fecció. Seguint la línia gene­ral que fins ara du el tor­neig, els intèrprets són el millor de l'experiència. Però el text de Gar­cia, tot i que molt ben defen­sat per Sahún i Ràfols, no va poder amb el de Gal­ce­ran, del qual ja s'han pon­de­rat les vir­tuts en la crònica de l'eli­mi­natòria de quarts de final. Albert Ribalta i Jordi Martínez van ser subs­tituïts per Julio Man­ri­que i Ivan Benet, res­pec­ti­va­ment. Entre els qui van pre­sen­ciar la pri­mera eli­mi­natòria hi havia divisió d'opi­ni­ons sobre qui l'havia lle­git millor, si la pri­mera pare­lla, o la que ho va fer diu-menge. No sabria decan­tar-me per cap, totes dues pare­lles n'han fet una lec­tura per­fecta, la qual cosa diu molt dels intèrprets, però també, i sobre­tot, del text que, escol­tat per segona vegada, ha per­dut, lògica­ment, l'efecte sor­presa, però de cap manera la comi­ci­tat. Posats a fer apos­tes, aquests és el text favo­rit per gua­nyar el tor­neig, però això fa de mal dir i, si no, que li pre­gun­tin a Pere Riera i el seu esplèndid Red pon­tiac. Un dels autors eli­mi­nats cons­ta­tava fa poc que el “risòmetre” no era un indi­ca­dor fia­ble, ho aca­bava de patir en les seves pròpies carns. Dilluns pas­sat, aquest hipotètic apa­rell l'hau­ria encer­tat, perquè Gal­ce­ran, Man­ri­que i Benet van fer riure, i molt, el públic que gai­rebé omplia La Pla­neta, mal­grat que el ves­pre, rúfol, con­vi­dava a que­dar-se a casa. Si ho hagues­sin fet, s'hau­rien per­dut un nou pas de Jordi Casa­no­vas, ideòleg de tot ple­gat, envers la seva indub­ta­ble con­dició de show­man. El dra­ma­turg vila­franquí, “recu­pe­rat de l'ensurt de diu­menge”, va expli­car un hipotètic viatge a Madrid per nego­ciar direc­ta­ment amb Mr. Inshídiash Rajoy la con­tinuïtat del “tor­nei” de dra­matúrgia –pot­ser hau­ria d'haver anat a visi­tar la can­ce­llera Merkel, que és qui farà anar dret el gallec–, acon­se­guint-la, amb l'única con­dició que hi inclo­gui Albert Boa­de­lla. A la seva arri­bada a La Mon­cloa, en el relat, Casa­no­vas coin­ci­deix amb Rubal­caba i Zapa­tero, que intenta con­hor­tar el can­di­dat der­ro­tat amb un argu­ment de pes: “No et pre­o­cu­pis Alfredo, en la ter­cera eli­mi­natòria del tor­neig Sergi Bel­bel va per­dre més vots que tu.” L'experiència es con­firma com un diver­ti­mento que gua­nya públic per al tea­tre.