cultura

Crítica

teatre/dansa

Densitat fatal

Cal dir d'entrada, una vegada més, que l'Audi­tori de La Mercè de Girona és un dels llocs més des­a­graïts per veure tea­tre. Les con­di­ci­ons, acústi­ques, i de visió, són pèssi­mes. Passa, però, que aquest no va ser el prin­ci­pal pro­blema de La Bella Dor­ment del Bosc, en versió fami­liar, que hi va pre­sen­tar diu­menge pas­sat la com­pa­nyia Pro­jecte Gali­lei. Una pri­mera versió d'aquest espec­ta­cle va néixer fa un parell de tem­po­ra­des a redós del Mer­cat de les Flors de Bar­ce­lona, amb l'objec­tiu con­fes­sat pels autors, Josep Galindo i Pablo Ley, que “els adults pogues­sin enten­dre el conte”. Era un somni de cent anys, el somni del segle XX, la història del segle que aca­bem de dei­xar enrere, que la com­pa­nyia ha vol­gut expli­car ara als nens i nenes “sense pro­vo­car-los mal­sons”. Els músics i la balla­rina estan a un bon nivell, però Xisco Segura, el príncep nar­ra­dor, té uns quants pro­ble­mes de dicció, que s'accen­tuen amb l'ampli­fi­cació i la con­següent rever­be­ració que pro­cura l'ine­fa­ble espai –i en oca­si­ons fins i tot la velo­ci­tat amb què és dit el text–, de manera que el públic es queda in albis en força moments de l'espec­ta­cle. El pro­blema bàsic, però, està en la dra­matúrgia, total­ment ina­de­quada. L'intent de bar­re­jar el conte amb la història, sense cap sedàs, no acon­se­gueix reei­xir. La bar­reja de la fada dolenta, la letar­gia d'Aurora i la capa­ci­tat de lluita del príncep en el seu viatge a través de la història de la centúria, amb la pri­mera i segona guer­res mun­di­als, els dese­qui­li­bris soci­als que van per­me­tre Hit­ler –al qual fan pre­sent pro­nun­ci­ant un dis­curs que recull l'essència del nazisme– acce­dir al poder, la guerra freda, el Maig del 68 i la bomba atòmica d'Hiros­hima, aca­bant amb el des­fici con­su­mista, és d'una den­si­tat insal­va­ble per a la mai­nada, a la qual única­ment els queda el recurs visual de la dansa, i resulta tediós per al públic adult. Un mar­rec molt castís en va fer una síntesi per­fecta de tot ple­gat en sor­tir de l'audi­tori gironí: “¡No he entendío ná!

La Bella Dorment del Bosc
Direcció: Josep Galindo.
Dramatúrgia: Pablo Ley.
Intèrprets: Maura Morales i Xisco Segura.
Músics: Oriol Aymat, Dani Espasa, Roman Gottwald i Xavi Lloses.
Auditori de La Mercè, 4 de desembre del 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.