‘Souvenirs' amb molta història

La visita a un museu pot suposar una ruptura tan radical amb els escenaris quotidians i en la percepció mateixa del curs del temps com el viatge a un país remot; així doncs, per què no ha de generar també la seva pròpia indústria de l'imaginari, igual d'accessible, transportable i col·leccionable com una postal turística? Els museus gironins fa temps que exploten algunes de les peces més singulars dels seus fons com a reclams promocionals en tota mena de productes de consum, des de pins i postals a samarretes, imants per a la nevera i un ampli assortiment de material de papereria, però cada cop més busquen la seva especificitat dins un mercat turístic ja prou saturat d'imatges. El Museu d'Història de la Ciutat, per exemple, ha convertit la quadriga de la peça més valuosa de la seva col·lecció, el mosaic romà de Can Pau Birol, que comercialitza reproduït en llapis i punts de llibre, en una mena de logotip oficial, i ha adaptat els episodis més rellevants de la Guerra del Francès, que té una sala central en el seu discurs museístic, al clàssic joc de l'oca.

També el Museu d'Art difon pedagògicament l'ampli arc cronològic que abraça, des del romànic fins al segle XX, amb un paquet de reproduccions magnètiques d'algunes de les peces més rellevants que atresora, com ara la biga de Cruïlles o el retaule de Pere Matas. Tant l'un com l'altre reserven, però, espais molt modestos a la venda dels seus productes, exposats discretament al costat mateix del taulell on es despatxen les entrades, tot i que l'MD'A havia arribat a tenir fins i tot llibreria pròpia. El Museu dels Jueus, en canvi, disposa d'un atapeït local comercial, gestionat mitjançant concurs per l'editorial de Saragossa Certeza y Riopiedras, especialitzada en publicacions judaiques.

Però els llibres no són el producte més buscat pels visitants del museu: la majoria prefereixen la tradicional estrella de David, sigui en forma de clauer o de contrapès per a llibreria, o la clàssica menorà, el canelobre de set braços de la litúrgia jueva, disponible en totes les mides i metalls imaginables. O bé la metzut mezuzà, un recipient cilíndric amb la shemà Israel enrotllada a dins que tot bon jueu té a la porta de casa. No hi falten productes caixer, com el vi o els caramels fabricats expressament amb gelatina de peix per la fàbrica Haribo de Cornellà del Terri, i algunes exquisideses, com l'edició facsímil de la Hagadà de Sarajevo o la de Barcelona, feta a mà amb un tiratge de només cent exemplars i valorada en 4.000 euros. És sense cap dubte un dels objectes més cars que es poden trobar als museus gironins, seguit de la col·lecció de monedes encunyades per l'Any Dalí que comercialitza el museu de Figueres per 2.100 euros.

Aquestes, per descomptat, són vendes excepcionals: el visitant té més tirada als llapis i les samarretes, que oscil·len entre els 90 cèntims i els 15 euros, amb una petita variant al Museu del Joguet, on hi ha predilecció per les baldufes (a partir d'un euro), i al Museu Dalí, que ha trobat una mina en els articles inspirats en els llavis de Mae West.