Un jersei a ratlles o de ratlles?

Dime­cres, l'edi­to­rial del diari es pre­gun­tava qui té por de les con­sul­tes. Si tras­lladéssim aquesta pre­gunta al car­rer de ben segur que molta gent la for­mu­la­ria amb la pre­po­sició a, és a dir, qui té por a les con­sul­tes. Hi ha diver­sos subs­tan­tius, adjec­tius, verbs, adver­bis i locu­ci­ons que regei­xen la pre­po­sició de, però que per influència del cas­tellà i del francès ten­dim a fer ser­vir amb la pre­po­sició a. Per exem­ple, quan volem expres­sar l'ori­gen, el con­tin­gut, la matèria o la pro­cedència d'una per­sona o d'una cosa hem d'uti­lit­zar la pre­po­sició de, com és el cas d'olla de pressió, samar­reta de qua­dres, pudor de gas, cuina de butà, gust de peix, màquina de vapor, entre d'altres. I no olla a pressió, samar­reta a qua­dres, pudor a gas, cuina a butà, gust a peix, màquina a vapor... En aquests casos, els subs­tan­tius actuen com a com­ple­ment del nom i per tant cal fer ser­vir la pre­po­sició de.

El mateix feno­men el tro­bem en algu­nes expres­si­ons: “la situ­ació és dife­rent de la que hi havia” (no dife­rent a); “una doc­trina con­tra­dictòria d'una altra” (no con­tra­dic­tori a); “l'argu­ment gira entorn del pro­ta­go­nista (no entorn a); “fa cas omís dels con­sells que li donen” (no fer cas omís a); “ha tret pro­fit dels anys que ha vis­cut a l'estran­ger” (no treure pro­fit a)... Final­ment, també hi ha alguns verbs que s'uti­lit­zen incor­rec­ta­ment, com per exem­ple esca­par: “l'afer escapa de tot con­trol” (no esca­par a).