la CRÒNICA
Jocs de guerra a Cal Massó
La sala Fortuny del Centre de Lectura i el Centre d'Art Contemporani Cal Massó de Reus són les seus entre les quals es reparteix la videoinstal·lació Wargames, el resultat del II Premi Beca Cal Massó 2010 que va guanyar Alba Sotorra (Reus, 1980). L'exposició es va inaugurar divendres amb una gran assistència d'un públic ansiós de comprovar com havia quedat instal·lada a la sala Fortuny, que referma així, de manera inequívoca, l'aposta del nou equip de govern de l'ateneu cultural de tornar a apostar per l'art contemporani i, sobretot, per Cal Massó, que roman pràcticament tancat des de la tardor, en l'espera que els nous responsables de la cultura municipal de Reus decideixin què en volen fer. Amb Cal Massó, i també amb la resta de la política cultural de la ciutat, de la qual fins ara han transcendit pocs gestos, i encara una mica xocants, com la inexplicable decisió de contractar Louisa Raluy per portar les regnes del Trapezi, tot i que l'artista circense no s'havia presentat al concurs convocat pel Consorci del Teatre Fortuny per triar la direcció artística nova de la fira de circ. La decisió unilateral del regidor de Cultura, Joaquim Sorio, va provocar la convocatòria d'una reunió al Departament de Cultura de la Generalitat, durant la qual el conseller Ferran Mascarell va alliçonar-lo. A Sorio, i a l'alcalde, Carles Pellicer, i Jordi Agràs, delegat de Cultura de la Generalitat a Tarragona. De fet, el regidor no es va presentar a la inauguració de l'exposició, ja que era de vacances a l'Índia. Hauria estat una ocasió ideal per preguntar-li si hi haurà una tercera convocatòria del premi beca. I, per què no?, si continuarà havent-hi centre d'art. En fi.
La proposta de Sotorra –que pot ser, doncs, l'última del premi beca– és digna de ser visitada. Utilitza tècniques de mapatge i realitat augmentada, i més de 25 projectors, per explicar en unes imatges impactants la vida de Djalal Banchs, un jove català d'origen iranià que va combatre a l'Afganistan com a soldat de l'exèrcit espanyol. A Cal Massó hi veiem un Djalal infant i adolescent, que ja demostra una gran afició per les armes; a la sala Fortuny, un Djalal adult i soldat. Sotorra investiga així sobre el canvi de paradigma de la guerra contemporània en un context en què els estats van delegant el control dels exèrcits en empreses militars privades i converteixen així la seguretat en un bé de consum. El projecte tindrà continuïtat en un documental per a cinema i televisió, que estaria molt bé que es pogués presentar, per exemple, al festival de cinema amb imatges d'arxiu Memorimage. Però el projecte fa patir. No pas per la competència de Sotorra, sinó perquè el Memorimage és un dels festivals reusencs que podria desaparèixer amb l'excusa de la crisi econòmica.
