Amenitat assolida

L'OSV pre­para cada con­cert amb minu­ci­o­si­tat perquè hi hagi prou ingre­di­ents per fer-lo interes­sant de cap a peus. Així, el que comen­tem avui començava amb una reei­xida Fan­fara de Joan Vives i San­fe­liu. Després pre­sen­ta­ven un jove talent, la vio­li­nista Vero­nika Eberle, que als 23 anys ja té en reper­tori tots els grans con­certs de la lite­ra­tura simfònica amb violí solista. El Con­cert op.47 de Sibe­lius, però, pot­ser sigui més difícil con­cep­tu­al­ment i pocs saben man­te­nir el dis­curs entre la feblesa de l'ins­tru­ment solista i la soli­desa pai­satgística de la part orques­tral. Ha estat tocada pels grans intèrprets de manera molt dife­rent, sia vigo­rosa, quin­ta­es­sen­ci­ada, onírica o ben argu­men­tada. L'Eberle es decanta per la fra­gi­li­tat amb una qua­li­tat d'impos­tació en les notes altes, con­si­de­ra­ble. El difícil ter­cer movi­ment va supo­sar un parany encara no superat del tot. Cal dir que el repre­nia després de cinc anys de no tocar-lo. Amb sim­pli­ci­tat i trans­parència ens va donar una deli­ci­osa Gavota de Bach com a pro­pina.

Les dotze de les 23 esce­nes que Edvard Grieg va com­pon­dre per al Peer Gynt, van ser una delícia d'expres­si­vi­tat i con­tras­tos per part de l'orques­tra, que va tenir la nota­ble col·labo­ració del Cor Madri­gal.