Fidelitat a J.V. Foix

No crec que la relació entre J.V. Foix i Jaume Vallcorba fos exclusivament de tipus professional. Anava més enllà d'aspectes comercials o dels exclusivament literaris i estètics. Amb Quaderns Crema, Foix va trobar l'editor apassionat i personal que necessitava. Vallcorba va trobar en Foix un dels seus fars, com també ho ha estat Martí de Riquer. El minoritari Foix havia batut els rècords de vendes paupèrrimes amb els seus llibres, un valor afegit que Vallcorba va aprofitar per oferir unes edicions que alguns vam comprar amb orgull i exhibíem als bars nocturns, que el poeta mai no hauria freqüentat. Són fragments dels anys gloriosos que es van interrompre quan el poeta de Sarrià va morir, el 1987. Era un més en la llista d'autors que ens havien ensenyat el català des de dins, que havien demostrat que es podia viure al marge i tenir un idioma útil per utilitzar qualsevol tipus d'estil. Era, així mateix, la prova fefaent de la lluita contra les circumstàncies, de poder viure d'esquena a una realitat hostil, convençut que la literatura no té perquè ser un motiu de fama, de guanyar diners o de progressar en l'estatus social. Foix anava més enllà, cap a la tradició i el revers de la modernitat, cap als somnis i la investigació en el llenguatge.

Al cap de 25 anys de la mort del poeta eminent, Vallcorba ens ofereix una edició en una de les seves col·leccions de l'emblemàtic Sol, i de dol. L'ha presentada amb una bona introducció, de la qual el mateix Vallcorba n'ha extret un fragment extens, que us presentem a les pàgines centrals.

El suplement d'avui conté més comentaris sobre poetes: de l'últim llibre d'Àlex Susanna, un volum de l'obra completa de Jordi Pàmies, d'un assaig de Ramon Llull, els aforismes de Ramón Andrés i de la quarta novel·la de Carlos Zanón. No sé si s'entendria Catalunya sense els seus poetes, però en quedaria ben poca cosa. Ara potser no són imprescindibles com als anys de la dictadura, però sí que ho són per als que volen connectar amb una manera de sentir diferent, que cada poeta autèntic expressa de forma personal. Us deixo amb aquesta incitació a la lectura.