Marxista, però no estalinista
Una exposició al Mume rememora la història del POUM en els 75 anys de la creació del partit de Nin
El 29 de setembre de 1935 es creava a Barcelona el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), liderat per Joaquim Maurín i Andreu Nin i que, definint-se com a marxista i revolucionari, aspirava a aglutinar els moviments socialistes, antifeixistes i anarcosindicalistes que proliferaven a Catalunya des de principis dels anys vint estimulats pel triomf de la revolució bolxevic a Rússia. Tot i implicar-se en el govern republicà arran de l'esclat de la Guerra Civil (el mateix Nin arribaria a ser nomenat conseller de Justícia de la Generalitat), les divisions ideològiques i sobretot la seva oposició a la política repressiva que Stalin imposava amb mà de ferro a l'URSS van comportar la seva caiguda en desgràcia als ulls dels comunistes i la persecució dels seus principals dirigents, objectes d'una desvergonyida campanya de calúmnies i desprestigi orquestrada per la mateixa policia política de Moscou i que va portar a la mort militants com ara Nin, Joan Hervàs, Jaume Trepat, José Meca i Kurt Landau.
Una exposició presentada per primera vegada l'estiu passat al Museu d'Història de Catalunya revisa ara al Museu de l'Exili de la Jonquera (Mume) la trajectòria d'aquell partit que, tot i la repressió, va mantenir-se encara actiu tant a l'exili, al final de la guerra, com en la clandestinitat dins de l'Espanya franquista. POUM! 75 anys d'història, produïda per la Fundació Andreu Nin i comissariada per l'historiador Pelai Pagès, s'inaugura aquest dissabte al Mume (11 h) amb una sèrie d'activitats en què també col·labora l'Associació Soca-rel d'Agullana. Així, a més d'una visita comentada a l'exposició, a càrrec del comissari, hi haurà una actuació de la coral Sense Anomenar-la i una conferència sobre El POUM a les comarques gironines, amb Andy Durgan, i, a la tarda, una xerrada col·loqui a La Societat d'Agullana sobre L'exili del POUM i l'actualitat del seu llegat (16.30 h), amb la participació d'Alfons Quera, alcalde d'Agullana; M. Teresa Carbonell, Pepe Gutiérrez i Alfons Bech.