Britten, a pit descobert

L'any passat, amb la seva dona Catherine Ordronneau, Kai Gleusteen ens va oferir la integral de les sonates per a violí i piano de Beethoven. Enguany ha fet un pas més, i congregant músics diversos, ja acreditats professionalment, ha engegat a pit descobert, sense subvencions ni patrocinadors, acollit pel Conservatori del Liceu a la seva magnífica sala, un cicle de cinc concerts en què el denominador comú és una obra de Britten, de qui es donen els tres quartets, la Suite per a violí i piano i les conegudes Variacions sobre un tema de Frank Bridge. D'aquest compositor es proposen també tres obres i a més es toquen els octets de Schubert, Mendelssohn, Bruch i Enescu. Un repertori que no s'acostuma a donar a cap sala de concerts.

Cal agrair-ho. El concert va començar amb el Quartet de cordes núm. 1 op. 25 de Britten, de començament arriscat i que va fent evolucions dinàmiques i amb canvis de clima, però no gens alambinades, i que acaben amb un molto vivace exultant. Quant a l'octet, interpretaven el de Mendelssohn. En la presentació del cicle, Gleusteen ja advertia que “l'octet és una altra història. Vuit músics d'alt nivell, vuit parts individuals extremadament difícils, vuit calendaris diferents”. I així va ser: conceptualment i expressivament molt bé, amb l'endimoniat virtuosisme del violí solista en els dos darrers moviments, però en no ser una formació estable, al costat de moments comunicatius i encisadors, hi havia en d'altres una certa foscor de conjunt. El Conservatori ha anunciat per al dia 21 el concert pel seu 175è aniversari, amb un recital de piano i cant d'alumnes de la casa amb un programa dedicat a Eduard Toldrà i a Xavier Montsalvatge.