L'amor per la lectura

Molts motius fan que Emili Teixidor rebi el primer doctorat honoris causa de la Universitat de Vic. Ell els relativitza perquè és un corredor de fons, però estic segur que li farà molta il·lusió rebre'l avui en un paisatge, a més, tan vinculat a les escenificacions de la seva obra. Teixidor és un escriptor que es fa estimar, que ha saltat per segments generacionals i és un mite en la literatura infantil, juvenil i en la d'adults, per no parlar de la repercussió de l'adaptació cinematogràfica de Pa negre o els records de les càpsules sobre llibres que feien els vespres a TV3 abans de les notícies. Juntament amb els poemes visuals de Joan Brossa, és l'aposta més innovadora i de crear lectors que ha tingut la televisió pública catalana per la literatura. El que cal és dur el llibre al gran públic, fer-lo una necessitat quotidiana, ensenyar que és una eina per ser millor, a més d'un entreteniment que et fa pensar i tenir idees pròpies.

En la magnífica entrevista d'Anna Aguilar, publicada diumenge passat a Presència, Teixidor parlava de la seva vocació i de com es va vincular a la literatura a partir de l'ensenyament, on van substituir els càstigs físics i van apostar per la lectura. Com sempre, el narrador deixava anar una coda en favor dels progressos dels mestres, un sector que normalment és atacat, per no dir insultat, per l'opinió pública. Parlant d'una escola que va visitar al Sant Boi de Llobregat explicava: “És admirable la feina que fan els mestres. Aquelles criatures estaven tan ben tractades, tan ben acollides, tan ben ensenyades...” L'amor que desprèn Teixidor també és a la seva obra, on des dels llibres per a menuts fins a les novel·les de fons tenen un substrat d'humanitat que ens enganxa. La bonhomia d'aquest gran escriptor i la seva accessibilitat han de servir també per divulgar-lo i adonar-nos que som davant d'un dels nostres clàssics, amb una obra oberta i resplendent. Col·laborador fa anys del suplement, hem volgut celebrar la seva investidura amb dos articles, del nostre company Agustí Pons i de Francesc Codina, degà de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic.