Gira el món, torna l'aplec

La reiteració dels cicles en el món de la tradició és tant l'exemple més clar de la monotonia que alguns la critiquen sense misericòrdia com un dels símbols més potents de la seva salut de ferro. És març, així doncs, toca presentació de la Guia d'Aplecs. Enguany, en la seva ambició d'itinerància nacional l'ha acollit el Teatre Metropol de Tarragona en una festa amb la cobla Reus Jove com a protagonista musical. És l'onzena vegada que les principals activitats sardanistes s'apleguen en un sol producte. De guies n'hi ha hagut sempre: de provincials, de comarcals..., però que s'aglutinin en un únic producte és gairebé una novetat dintre de la tradició. És una eina útil per al públic del sector, i als no tan avesats els dóna marge de maniobra. Als tafaners encuriosits pel que passa al seu voltant, és clar. Per a ells pot ser una novetat descobrir-hi que de les gairebé 200 cites que s'hi esmenten, els aplecs més veterans volten les 80 edicions i se celebren a comarques barcelonines, a llocs com ara Calella, Igualada i Santa Perpètua de Mogoda, tres cites de caràcter musical i social molt diferent que pot venir de gust de descobrir. I també els pot resultar curiós que malgrat tot (la crisi econòmica actual, però també l'ancestral crisi social del món associatiu), hi ha algunes convocatòries que deixen de celebrar-se però també es constaten noves iniciatives. A aplecs de recorregut més recent com ara els de Folgueroles, Sant Llorenç d'Hortons i Alguaire, s'hi afegeix enguany el que tindrà lloc a les Fonts de Montjuïc pels volts de Sant Jordi sota les columnes de Puig i Cadafalch. Així doncs, el cap-i-casal convoca fins a vuit aplecs diferents al llarg de l'any, cosa que dóna una idea força convincent de la fortalesa de la sardana com a element festiu. Una guia, la dels aplecs, que indica molt més del que sembla.