Hem vingut a menjar llimona amb xili

Havia d'haver sigut paté de fetge de ratolí, si calia ser fidel a la recepta inclosa en la novel·la El baró rampant, però ni tan sols el cinquè millor cuiner del món no va gosar. De totes maneres, amb fetge de colomí també resulta extraordinari, com es va poder comprovar ahir al claustre de la Mercè de Girona. El motiu del tast: la tertúlia literària i gastronòmica que van capitanejar el periodista Salvador Garcia-Arbós (practicant l'única manera de professar el calvinisme sense deixar de ser catòlic) i el cardiòleg Rafael Masià, sobre l'esmentada obra d'Italo Calvino, en el marc del cicle que durant aquesta setmana i l'entrant està dedicat a l'autor italià.

Les explicacions de Garcia-Arbós i Masià les van il·lustrar magníficament Francesca Uccella, llegint fragments de l'obra en la llengua original, i el cuiner Joan Roca, que a banda del paté esmentat va treure's del magí, inspirant-se en la mateixa novel·la, uns deliciosos tastets d'anguila, de llimona amb xili, i de cargols, tot i que va admetre que aquests últims no eren obra de la seva saviesa als fogons sinó de la veterania d'en Roca pare, que els cuina des de fa anys i panys amb una base de ceba, all i cansalada, un raig de conyac i un toc de xocolata, i alguns altres ingredients que no vam ser a temps d'anotar. Tot plegat regat amb un cava Albet i Noya que va fer de molt bon passar la taula rodona posterior en una de les aules del mateix centre, moderada per la periodista Eva Vàzquez, amb la participació dels escriptors Josep Maria Fonalleras, Lluís Muntada i Vicenç Pagès.

Sobre Italo Calvino, tots van coincidir a destacar-ne la varietat temàtica –«no és un d'aquells escriptors que sempre escriuen el mateix llibre» (Vicenç Pagès)– i alguns van discrepar sobre si això és bo o dolent («si m'obliguen a triar entre un escriptor que va canviant i un que sempre escriu el mateix llibre, em quedo amb el segon», Fonalleras dixit).

A banda d'aquesta inquietud per explorar nous viaranys estilístics, un dels altres punts d'acord que es van posar ahir sobre la taula, i que ajuda a completar una mica més el perfil literari de l'autor analitzat, va ser la consideració d'escriptor difícil de llegir i de catalogar. «D'algunes obres és més divertit parlar-ne que no pas llegir-les», va admetre Pagès, mentre que Muntada va trobar un símil que relligava oportunament la taula rodona amb la tertúlia gastronòmica anterior: «Si, a part de menjar-ne, heu tingut una anguila entre les mans, sabreu que com més fort la voleu agafar, més s'esmuny; llegint Calvino passa el mateix.» Una reflexió que, segons va sentenciar Fonalleras, hauria estat ideal per titular una crònica de la vetllada com ara amb un Avui s'ha menjat anguila. Un titular que aquest cronista no utilitzarà perquè no resulta de gaire bon gust manllevar les idees dels altres i perquè, per postres, de totes les coses que es van dir, el símil de l'anguila és sens dubte el més ben trobat, però d'entre tot el que vam poder tastar, el gust de la llimona amb xili és el que quedarà per al record. Almenys en el paladar d'aquest cronista.