cultura

Novel·la

La ciutat subterrània

Si la sin­gu­la­ri­tat d'una ciu­tat com Bar­ce­lona per­met mos­trar com a art un tram del seu cla­ve­gue­ram en visi­tes guia­des, no ha de ser estrany que els budells de la ciu­tat siguin el prin­ci­pal esce­nari d'una de les novel·les més sor­pre­nents i ambi­ci­o­ses d'aquest any. Es tracta de La dona que es va per­dre, de Marina Espasa, que retrata amb mes­tria els temps con­vul­sos que vivim amb una història tan real com fantàstica i amb certs tocs esperpèntics.

La rea­li­tat és que la pro­ta­go­nista del relat, Alícia, exer­ceix d'arqui­tecta sense prou vocació ni gaire interès en un món deca­dent en què ningú no sap cap on va. Una soci­e­tat en què tri­omfa la invenció de les màqui­nes de canvi de sexe amb la funció d'atreure molts joves a l'atur o amb fei­nes precàries per allis­tar-se a les tro­pes de con­trol dels talps, un reialme que domina la vida sub­terrània de la ciu­tat.

La vida de l'Alícia es tras­toca quan coneix un topògraf, que exer­ceix de fotògraf i que la sedu­eix i la trans­porta a la ciu­tat sub­terrània del reialme dels talps amb l'ajut d'Helena, un talp trans­for­mat en pro­tec­tora d'un amor tan poc natu­ral com apas­si­o­nat. En aque­lla estada al país de les mera­ve­lles i dels perills de tota mena, l'Alícia serà La dona que es va per­dre durant uns anys, enmig d'un món màgic, on res no és el que sem­bla i on tot és pos­si­ble.

Allà podrà viure la sen­tida mort de la seva àvia. A la vegada, l'Helena aju­darà els ena­mo­rats a fugir després de ser dela­tats en una reunió dels gene­rals dels talps que pre­pa­ren la invasió del món dels homes. El des­co­bri­ment de les màqui­nes de canvi de sexe acon­se­guirà diver­tir els talps, mal­grat que ja tenen la pro­pi­e­tat de trans­for­mar-se en humans en el moment que arri­ben a la sor­tida a l'exte­rior. Però no s'ado­na­ran que les armes inva­so­res que por­ten no són res més que agu­lles, botons i didals que els fan d'espasa, d'escut i de casc.

Són només petits detalls del món fantàstic i sor­pre­nent que recrea l'autora, amb mol­tes pica­des d'ullet als para­di­sos màgics de la lite­ra­tura de tots els temps, però amb prou paral·lelis­mes amb la situ­ació con­vulsa de la soci­e­tat actual. Ja és simp­tomàtic que el títol sigui mig man­lle­vat del lli­bre de Fran­cesc Tra­bal, L'home que es va per­dre. Pre­ci­sa­ment és una frase de l'escrip­tor de Saba­dell la que uti­litza l'autora per pre­sen­tar aquest lli­bre: “Pot dir-se que es tracta, no d'una novel·la fantàstica, sinó, ben lluny d'això, d'una novel·la de la vida real.”

Una pri­mera novel·la que no és res més que una faula sobre la rea­li­tat actual de la soci­e­tat, que enllu­erna per la seva trama ori­gi­nal, com­plexa, màgica i sor­pre­nent. Unes vir­tuts sufi­ci­ents per donar fe que ens tro­bem davant d'una estrena literària amb una nota­ble pers­pec­tiva de futur. A més, Marina Espasa, que ja ha mos­trat les seves habi­li­tats com a guio­nista i tra­duc­tora, afe­geix als seus actius nar­ra­tius un domini pro­fund de la llen­gua i una agu­desa literària innata que acaba d'arro­do­nir les vir­tuts del lli­bre.

La dona que es va perdre Autora: Marina Espasa Editorial: Empúries Barcelona, 2012 Pàgines: 243 Preu: 16 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.