cultura

Novel·la

Jordi Capdevila

El novel·lista de fons

En un estadi on es fan els Jocs Paralímpics, Hakim, un jove atleta del Mar­roc, somia acon­se­guir la glòria. Quan estava a punt d'abas­tar-la, va alçar “l'únic braç que tenia i va incli­nar el cos enda­vant per entrar vic­toriós... i va ser en aquell precís moment que, tot d'una, va per­dre l'equi­li­bri i va caure just abans de l'arri­bada”.

Aquest inci­dent, que sig­ni­fi­ca­ria un abans i un després en la vida de Hakim, ini­cia la setena novel·la de Jordi de Manuel que té com a pro­ta­go­nista el poli­cia naci­o­nal Marc Ser­giot. L'acció passa en l'esce­nari d'una Bar­ce­lona una mica anes­te­si­ada per la crisi que comença a treure el nas i per la delinqüència glo­bal que s'hi va assen­tant. És en ple mes d'agost del 2008 quan el gos que pas­seja per Coll­se­rola un simpàtic metge ja jubi­lat troba res­tes huma­nes recents que creen la sos­pita d'un tipus mons­truós d'assas­si­nat. Aquesta des­co­berta coin­ci­deix amb unes per­se­cu­ci­ons que aca­ben amb morts vio­len­tes a la zona del Poble Nou de Bar­ce­lona, que poden estar rela­ci­o­na­des amb les des­pu­lles tro­ba­des a Coll­se­rola.

Amb tres pro­ta­go­nis­tes cen­trals

La novel·la va avançant en un anar i venir en el temps en relació amb els tres pro­ta­go­nis­tes cen­trals: Hakim, que fuig de la pobresa, violència i xafo­gor del Sàhara mar­roquí amb el somni de tri­om­far com a atleta a Bar­ce­lona, però a qui un ino­portú des­mai li fondrà el somni; Zoran, un georgià que es deixa endur pels ten­ta­cles del crim orga­nit­zat en el tràfic glo­bal d'òrgans humans; i Leo Reyes, un ingenu lla­dre de poca volada de la Bar­ce­lona mar­gi­nal autòctona, que és el que engresca i pateix més tota la història.

Jordi de Manuel, que maneja com pocs la tècnica de la novel·la negra, retrata amb niti­desa els tres per­so­nat­ges que, per capri­cis del destí, tenen la neces­si­tat de sobre­viure en un infern d'interes­sos i acci­ons vio­len­tes que els superen i els poden abo­car a la des­trucció. El mateix passa amb els guar­di­ans de l'ordre, on tro­bem Ser­giot en plena depressió perquè està sense feina i amb un aju­dant que només sos­pira per entrar en el cos dels Mos­sos. I uns Mos­sos d'Esqua­dra encara una mica pas­se­rells que al final s'hau­ran de fer càrrec de la inves­ti­gació de tots els crims.

El fons humà de la novel·la, que apro­fun­deix en temes punyents com la immi­gració mas­siva i la mar­gi­nació social com a lla­vors de la delinqüència, manté un ritme tre­pi­dant, amb atra­ca­ments de poca volada que gene­ren per­se­cu­ci­ons d'alta cilin­drada, morts vio­len­tes al car­rer, situ­a­ci­ons límit i cor­rupció assas­sina.

I tot expli­cat amb un llen­guatge directe, pla­ner, a vega­des fins i tot poètic, sem­pre intri­gant i amb mol­tes sor­pre­ses. Un ritme nar­ra­tiu que fa la novel·la atrac­tiva i exci­tant, fàcil­ment lle­gi­dora.

És el resul­tat de la mes­tria d'un escrip­tor de fons, tant per la seva tra­jectòria com per la seva con­tinuïtat, que se supera en cada nou lli­bre i dig­ni­fica un gènere cada vegada més popu­lar i atrac­tiu arreu, com és el de la novel·la negra.

La mort del corredor de fons Autor: Jordi de Manuel Editorial: Edicions 62 Barcelona, 2012 Pàgines: 270 Preu: 17 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.