Galejar?

Una de les tra­di­ci­ons cata­la­nes més soro­llo­ses és la dels tra­bu­cai­res, que són aquells senyors amb fila de ban­do­ler que ens des­per­ten a trets. Els tra­bu­cai­res bran­den tra­bucs, és clar, però no tra­bu­quen. El verb tra­bu­car té el seu què. Pots ves­sar-la perquè has tra­bu­cat una tassa (i la ves­ses) o bé perquè tra­bu­ques les parau­les i en dius alguna d'incon­ve­ni­ent. El DIEC fins i tot recull exem­ples d'usos figu­rats molt trans­cen­dents: “La Revo­lució Fran­cesa va tra­bu­car els valors de la soci­e­tat”. I els tra­bucs? Doncs també pro­ve­nen d'aquí, tot i que cal tirar enrere per tro­bar tra­bucs no explo­sius que mos­trin un sen­tit més trans­pa­rent: “Giny antic de guerra que ser­via per a tirar pedres gros­ses”. A Cen­te­lles, però, passa una cosa molt curi­osa. Per la festa del pi sonen els tra­bucs sense que hi hagi tra­bu­cai­res. La res­posta a aital mis­teri és ver­bal. En aquesta vila oso­nenca, amb fama de ser terra de brui­xes, dels tra­bu­cai­res en diuen gale­ja­dors. I què fan, els gale­ja­dors? Doncs gale­gen, és a dir, cele­bren la festa. El DIEC només recull dues accep­ci­ons d'aquest verb fes­te­ja­dor, i es limita a asse­nya­lar l'osten­tació i la gala, però el DGLC recull la ter­cera, que és ben viva a Cen­te­lles: “Cele­brar una festa amb gran soroll, espe­ci­al­ment amb sal­ves d'esco­pe­te­ria”.