Una milloria de l'autoestima

Venturosament els hàbits de la programació revelen una milloria de l'autoestima cap als nostres compositors, que si es presenten amb la deguda preparació i interès, no simplement per a complir la quota, no defrauden pas. Va ser el cas del concert de la Banda Municipal diumenge al matí a la sala gran de l'Auditori. Una obra de Xavier Montsalvatge per a banda va sonar magníficament, fet que va confirmar l'estat de gràcia d'aquesta formació que dirigeix Salvador Brotons. La Música per a un diumenge, que així es titulava, ens va fer gaudir del divertimento festiu que l'hàbil compositor va crear. Els títols dels tres moviments, Fanfarria, El Xotis de Llofriu i La polca del Poble Sec, eren perfectament il·lustratius. Després va brillar, en adaptació per a banda, l'Scherzo de la suite La filla del marxant d'Eduard Toldrà, que va compondre per a l'obra de teatre d'Adrià Gual. La meravella va anar in crescendo en l'obra següent, l'adaptació per a veu i banda de cinc cançons de Toldrà. Només una veu potent i ben timbrada podria travessar el so de la banda en aquella gran sala, i Rosa Mateu ens va captivar especialment en la de Cançó de comiat i la Cançó de grumet en què va poder lluir tota la potència de la seva veu. Canticel va ser la propina.

Dilluns, el novíssim quartet de corda Manén ens va fer conèixer, en una lectura discreta, la Romança d'Enric Granados i el molt interessant Quartet en si menor d'Enric Morera. Van excel·lir, després, amb l‘aportació del pianista Daniel Blanch, en el Quartet amb piano op. 42 de Joan Manén, una obra magnífica que qualsevol quartet acreditat podria incorporar en una programa romàntic al costat d'obres de grans autors.