Més enllà de la glòria
El retorn dels Sopa de Cabra va tenir alguna cosa de nebulosa. Tant per les dimensions dels concerts i la convocatòria com pel poder de suggestionar diverses generacions –les joves només els coneixien per les gravacions–. El concerts van ser un aquelarre massiu, amb els xamans com a primers sorpresos. No només per la química que els va tornar a unir, sinó també per la cerimònia catàrtica amb un públic eufòric.
Moltes d'aquestes impressions les recull el cantant de la banda, Gerard Quintana, a Més enllà de les paraules, quadern de bitàcola, però també un àlbum de fotografies a l'estil dels que publicaven els Rolling Stones i gent així a la dècada dels setanta. Per traduir els concerts en imatges, Quintana s'ha fet acompanyar d'un vell conegut dels Sopa, el fotògraf David Julià i Marquet. El volum està prologat per Gay Mercader, guru i vell promotor dels concerts històrics que van dur al nostre país les gran figures del rock internacional i ens van fer entrar en el circuït més privilegiat.
Quintana ens explica que és un llibre amb uns continguts diferents: “Conec en David Julià quan encara no existia Sopa de Cabra, hem viscut un trajecte vital en paral·lel i el llibre transmet tota aquesta emotivitat tàcita, de poder mirar enrere quan érem una mica pòtols allà al Bronx gironí, com en dèiem aleshores dels carrerons per on ens trobàvem”. “Ara celebrem que encara som aquí, vius i plens de projectes i, en aquest sentit, el mateix títol indica el que volíem mostrar, el que la gent no veu fora de la postal, de l'escenari on tot està preparat”, conclou. Les reflexions i records del Gerard –recuperats del dietari que escrivia– i les imatges del David componen un volum essencial. El poden llegir tant els seguidors de la banda com els aficionats a la literatura de no ficció, tot i que molts elements no els deixaran de sorprendre: per la intensitat del que s'exposa i el to concís de la prosa de Quintana, nerviosa i sentimental.
“De seguida vaig sentir la necessitat de saltar enrere, d'anar fins a les primeres actuacions que vaig fer en una banda de soldats quan feia la mili a la Rioja”: efectivament, Quintana reuneix tot el karma que l'ha dut fins a l'extenuació física i anímica en uns concerts multitudinaris, que també van servir per reunir vells germans i, alhora, adonar-se del compromís amb un públic que els demanava la possibilitat d'una relectura dels temes que havien connectat amb una societat en moviment: “El llibre és un salt rere l'altre, sempre tenint com a eix la retrobada, el mes del 2011 en què vam viure coses que no hauríem imaginat mai, i en què era molt fàcil desenganxar-se del terra i surar com el fum; havia de referenciar tot aquest viatge i fer-lo tornar a terra.”
Tot i que confessa que mai ha visitat un psicòleg, Quintana sap que sovint et demanen que escriguis el que penses. Potser no ha estat la fórmula utilitzada, però Més enllà de les estrelles té un aspecte documental, però també íntim, fins i tot amb comentaris de text en primera persona sobre molts dels temes emblemàtics de la banda, trencant tòpics sobre la nimietat d'algunes lletres i obrint nafres sobre el dolor que les van inspirar, i l'alegria que va provocar que es ballessin als concerts de la primera època: “No volia perdre el sentit, l'origen ni la perspectiva; calia deixar un testimoni de la vivència del que va significar per nosaltres un moment no escrit en el guió.” “Sopa de Cabra s'havia acabat el 2001 i l'últim que ens imaginàvem és que deu anys després tornaríem amb set concerts que reunirien més de vuitanta mil persones”, afirma. La velocitat de tot el que va passar i la fita històrica que es recordarà tenen ara una crònica en rigorosa primera persona de com tocar el cel.
