art
istades
Delacroix, enamorat de Goya
Goya i Delacroix. Mestre i deixeble. Espanyol i francès. Dos pintors a mig segle de distància. Si a l'època de tots dos eren possibles els duels físics –aquell sistema absurd que tants homes va matar inútilment–, ara podem contemplar en viu i en directe un duel artístic entre aquests dos grans mestres de la història de l'art a Caixafòrum Barcelona, on coincideixen fins al 20 de maig, en dues imprescindibles exposicions. Goya i Delacroix van saber obrir portes a les formes noves, i encara que Goya sigui un artista molt més arriscat i personal, tots dos són preludi de la modernitat.
Les relacions entre els dos artistes són molt fructíferes, encara que més aviat unilaterals perquè és Delacroix qui rep directament l'influx de l'aragonès. La influència de Goya en l'autor de La llibertat guiant el poble és notable i, el més interessant, absolutament reconeguda per part de Delacroix. El francès era un gran admirador de la pintura espanyola, sobretot d'autors com Velázquez, Murillo, Claudio Coello o Zurbarán. Havia pogut veure obres d'aquests artistes a la Galeria Espanyola de Lluís Felip, que havia obert les seves portes a París el 1838. Algunes de les obres de Delacroix com La matança de Quios o Dones d'Alger al seu apartament acusen aquesta influència espanyola.
Amor pels gravats
Però el cert és que Delacroix havia quedat especialment tocat pels gravats de Goya. Està documentat que el pintor francès havia vist algunes de les obres de Goya a casa de Ferdinand Guillemardet, que posseïa dos retrats del pintor. Guillemardet era amic de l'escriptor Leandro Fernández de Moratín i d'altres afrancesats espanyols i va ser un dels estrangers que van comprar una edició dels Caprichos que es van posar a la venda el 1799. Delacroix també els va veure i els esmenta en el seu diari quan parla d'un pròxim projecte de caricatures per al diari Le Miroir: “Projectes magnífics sobre aquest tema. Caricatures dins el gènere de Goya.” Ja s'havia produït l'amor a primera vista.
Segons explica Manuela de Mena, comissària de l'exposició de Goya i conservadora de l'obra del pintor al Museu del Prado, Delacroix va mantenir correspondència amb el primer biògraf de Goya, Laurent Matheron, qui li va dedicar el seu llibre. “La meva simpatia pel mestre és molt gran i només puc sentir-me honorat amb el projecte”, li escrivia a Matheron el 1857. Delacroix elogia en aquests papers els gravats de Goya: “Goya va fer una sèrie d'aiguaforts sobre les desgràcies de la guerra en què va plasmar escenes de la guerra d'Espanya. Algunes d'aquestes planxes tenen una gran eloqüència sense tenir en canvi la inspiració i l'elevada execució dels Caprichos, que són probablement la seva obra mestra.”
La prova de l'admiració de Delacroix per Goya està en el fet que en morir es van trobar entre els seus béns tretze estampes de l'espanyol, entre elles sis aiguaforts dels Caprichos i uns altres de còpies de l'aragonès de quadres de Velázquez.
No és estrany, doncs, que en l'obra de Delacroix es puguin veure clares cites i al·lusions a l'obra de Goya. Una de les més clares és la figura de Mefistòfil pels aires, que obre la impressionant sèrie de litografies per il·lustrar el Faust de Goethe (molt ben representada a l'exposició), una figura que té moltíssim a veure amb la bruixa voladora del Capricho número 66 ‘Allá va eso'. La semblança és molt eloqüent (vegeu les fotografies).
Hi ha també una altra cita interessantíssima de Delacroix a Goya quan copia la parella del Capricho número 10, ‘L'amor i la mort', en què la dona sosté el cos de l'home ferit per una estocada. Delacroix s'inspira en aquesta dramàtica escena quan realitza la seva romàntica versió de Romeu i Julieta: Romeu i Julieta a la tomba dels Capuleto. En aquest cas és el cos de Julieta, inert i seminú, el que és sostingut per Romeu.
Goya, romàntic?
És desconeix si Goya va veure mai una obra de Delacroix. Segurament no, però hi ha alguna cosa, alguns moments, en l'obra de l'autor que anticipa el romanticisme de Delacroix. El que hi ha d'irracional en Goya fa de preludi del romanticisme, però Goya és bàsicament un il·lustrat, un home de la Raó en majúscula, a qui li interessen sobretot els éssers humans més que no pas la força de la natura.
