Tota una vida de lluita

Neus Català, la dar­rera super­vi­vent de les depor­ta­des de l'Estat espa­nyol als camps d'exter­mini nazis, viu ara al geriàtric del seu poble natal, els Guia­mets (Pri­o­rat). Amb una tra­jectòria vital d'una inten­si­tat impos­si­ble en la con­tem­po­raneïtat, con­fessa que passa les hores “avor­rida”.

Allà la va anar a tro­bar la filòloga i escrip­tora mont­blan­quina Carme Martí per a la pre­pa­ració d'un lli­bre d'entre­vis­tes sobre el món rural. En va sor­tir impac­tada i va pro­po­sar-li fer una novel·la biogràfica, publi­cada per Ara Lli­bres i amb una versió cas­te­llana (Roca Edi­to­rial). La Català li va res­pon­dre el mateix que a Mont­ser­rat Roig el 1975, que ales­ho­res pre­pa­rava el refe­ren­cial Els cata­lans als camps nazis. “Quan ens van alli­be­rar, vam pro­me­tre'ns expli­car-ho. No ha de ser­vir per a mi, sinó per donar veu a totes les depor­ta­des.” Noranta-dues mil dones van ser tor­tu­ra­des i exter­mi­na­des al camp ale­many de Ravensbrück.

El 3 febrer del 1944, en pas­sar-ne la porta després d'un viatge en tren de cinc dies trac­ta­des pit­jor que el bes­tiar, Català va “entrar en un no-món” tan­cat per un “cel de plom”. Lluny que­dava la vida pagesa als Guia­mets, d'on va mar­xar als 21 anys per fer-se càrrec com a infer­mera d'una colònia infan­til repu­bli­cana a Premià. Lluny, el camí de l'exili acom­pa­nyant la cana­lla i el fred que s'esco­lava per les fines­tres ine­xis­tents de l'enru­nat cas­tell francès on els van allot­jar. Lluny, la feli­ci­tat matri­mo­nial amb un pagès francès, l'Albert, amb qui va ser detin­guda pels nazis com a mem­bre de la Resistència. Lluny, però sem­pre pre­sent a la memòria. Per davant, quinze mesos de pre­so­nera en una indústria de l'ani­qui­lació. Català va sobre­viure a l'esquar­te­ra­ment de com­pa­nyes, la fam i la set cons­tants, la humi­li­ació de for­mar des­pu­llada amb la regla cames avall, de treure excre­ments amb les mans, d'acos­tar-se voluntària­ment a obser­var una suïcida engan­xada a una tanca elèctrica per assu­mir que és l'únic camí si l'obli­guen a pen­jar com­pa­nyes... La novel·la narra la cru­el­tat sense límit guer­re­jada per la soli­da­ri­tat i el com­promís ideològic. Com quan des­a­fien amb una vaga de fam o sabo­te­gen la fabri­cació de bales al camp txec de Holleisc­hen. “És una dona de caràcter. La força moral i la vocació de ser­vei li van donar la resistència física per supor­tar l'exter­mini.”

El lli­bre és un viatge per tota una vida. “Vull que la gent enten­gui d'on surt tot això. D'un pare comu­nista i una Neus de 14 anys jor­na­lera, que es planta si no cobra el mateix que els homes”, explica Martí. També l'alli­be­ra­ment i l'exili fins a la mort de Franco. I la “decepció” per l'evo­lució política i la indig­ni­tat cap a les depor­ta­des.“Els matei­xos depor­tats deien que no hi havia hagut depor­ta­des. Vam ser doble­ment obli­da­des”, exclama Català. Als seus 96 anys, encara lluita perquè tot­hom sàpiga que les cen­dres de Ravensbrück “érem nosal­tres”.