Rascanyós?

L'espe­rit crític no és gaire prac­ti­cat ni apre­ciat en una soci­e­tat ate­mo­rida pels des­as­tres econòmics que ens envol­ten. Natu­ral­ment, per exer­cir l'espe­rit crític cal con­rear abans un cert cri­teri. És a dir, cal tenir el màxim d'infor­mació sobre les coses i després exer­ci­tar-se per tenir capa­ci­tat de dis­cer­ni­ment entre el que és impor­tant i el que és acces­sori. Ser crític, doncs, no vol dir (només) con­tra­dir o anar con­tra­cor­rent. En aques­tes pàgines del suple­ment de Cul­tura escri­uen uns quants col·legues que exer­cei­xen la crítica. És a dir, que expres­sen la seva opinió rao­nada sobre una obra jut­jant-ne el valor, les qua­li­tats i els defec­tes. Sovint, però, a les tertúlies d'alguns mit­jans de comu­ni­cació fan una fusió interes­sada entre dos apa­rells: l'audímetre (des­ti­nat a mesu­rar l'audiència dels pro­gra­mes) i l'audiòmetre (des­ti­nat a cali­brar la sen­si­bi­li­tat audi­tiva). Entre els que més cri­den (per obte­nir l'atenció de més públic), pre­do­mi­nen els ras­ca­nyo­sos. Un ésser ras­canyós és algú més aviat poc afa­ble que sem­pre porta l'opinió contrària. El terme prové, en dar­rer terme, del verb ras­car i passa per ras­cany, entès com un esde­ve­ni­ment ines­pe­rat o difi­cultós. Cada cop és més ras­cany tro­bar éssers amb espe­rit crític que no siguin ras­ca­nyo­sos.