L'OSV fa temporada a Terrassa

El darrer dels tres concerts que aquest any la Simfònica del Vallès ha fet a Terrassa va tenir l'al·licient d'oferir una actuació del pianista Miquel Farré. Medalla d'argent de la seva ciutat, té un públic que l'estima i uns seguidors incondicionals. Mestre de mestres, va interpretar el Concert per a piano i orquestra de Schumann, una obra que als 17 anys ja va tocar al Palau de la Música amb l'Orquestra Municipal dirigida per Eduard Toldrà. Al llarg de la seva vida hi ha tornat moltes vegades i dijous ens va oferir tota la experiència del seu recorregut. Va sortir a l'escenari amb un posat patriarcal i va oferir una lectura serena del concert, recreant-se en infinitat de matisos. Recordarem molt de temps, per exemple, la seva antològica entrada a l'intermezzo. Amb un sol assaig i una prova acústica és difícil, tot i la qualitat del solista, aconseguir una comunió absoluta amb l'orquestra i el director, Eduardo Portal, a qui havíem sentit al febrer al capdavant de l'Orquestra de Cambra de Viena en la direcció d'un bon Xostakòvitx. El conjunt va brillar en la Simfonia núm. 1 de Brahms i, en canvi, va ser molt discreta en l'obra de Schumann. Ho explica segurament el fet que la simfonia l'havia tocat el 31 de març al Palau de la Música amb el seu titular, Rubén Gimeno. L'andante sostenuto va ser molt ben dit, tot subratllant unes frases delicades, paradoxalment –en tractar-se de Brahms– molt wagnerianes, i tots els tutti orquestrals van estar plens d'aquesta harmonia tan característica del compositor alemany, que fa que semblin sortir d'un orgue gegantí. Els músics van aplaudir a la primera part el pianista i a la segona, insistentment, el director.