Esquerra ‘mexicana' de Catalunya

El desem­bre del 1941 els dipu­tats d'Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya a les Corts espa­nyo­les, Jaume Aigua­der, Joan Casa­ne­lles, Pere Fer­rer, Joan Lluhí, Josep Mas­cort i Josep Tomàs i Piera, sol·lici­ten a la pre­sidència de la ins­ti­tució repu­bli­cana que es reu­neixi la Comissió Per­ma­nent de la cam­bra per repren­dre l'acti­vi­tat política de la República des de Mèxic, atesa la impos­si­bi­li­tat de fer-ho des d'Europa a causa dels tota­li­ta­ris­mes latents.

Aquest és el punt de par­tida de la història d'Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya a l'exili mexicà, on va arri­bar la major part d'exi­li­ats cata­lans –es cal­cula que uns 4.000– després de fer escala a França entre el 1939 i el 1941.

El 1980, amb les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya, Heri­bert Bar­rera es con­ver­teix en el pre­si­dent de la cam­bra suc­ceint Fran­cesc Far­re­ras i Duran, que n'havia estat ele­git el 1954 a l'exili i que renuncià a la reno­vació del càrrec. La cele­bració de les elec­ci­ons i la Tran­sició democràtica supo­sen la clo­enda de la diàspora cata­lana. Entre­mig, i durant qua­ranta anys, ERC sobre­viu amb tena­ci­tat per man­te­nir la flama de la cata­la­ni­tat, com en deixa constància aquest dic­ci­o­nari biogràfic impul­sat per la Fun­dació Josep Irla en col·labo­ració amb l'Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Antro­po­logía e His­to­ria de Mèxic per pre­ser­var la docu­men­tació del par­tit gene­rada en ter­res mexi­ca­nes.

Esquerra a Mèxic 1941-1980 el for­men un total de 274 fit­xes biogràfiques de mili­tants, de les quals 14 són de dones, i que vénen pre­ce­di­des d'una breu història del par­tit a Mèxic, a càrrec de Josep Vall, com­ple­men­tada amb els llis­tats dels pre­si­dents del par­tit i dels diver­sos con­sells direc­tius. Alguns dels pro­ta­go­nis­tes són molt cone­guts i els tro­bem habi­tu­al­ment en el relat de l'exili perquè for­ma­ren part de l'elit política i intel·lec­tual, però n'hi ha molts d'altres d'anònims. Entre la militància repu­bli­cana tro­bem els ger­mans Jaume i Artemi Aigua­der o els Esco­fet de Vila­nova i la Geltrú. Dal­mau Costa, un dels pun­tals del finançament del par­tit, ens remet al res­tau­rant Embas­sa­deurs, pro­pi­e­tat seva. Agustí Cabruja, Màrius Cal­vet, Josep Maria Francès o Josep Navarro i Cos­ta­be­lla ens trans­por­ten al món del peri­o­disme d'abans de la guerra, men­tre que Josep Maria Poblet i Artur Bladé esde­ve­nen els res­pon­sa­bles de fixar l'exili mexicà en l'ima­gi­nari català a través de les seves memòries i obres tes­ti­mo­ni­als. Tots ells for­ma­ven una gran família que tenia el punt de tro­bada a l'Orfeó Català.