Montsalvatge rima amb homenatge

Aquest any, com ja hem comentat, se celebren molts aniversaris significatius dels nostres compositors, però els que més proliferen, almenys mediàticament, són els dedicats a Xavier Montsalvatge. Ara ha estat el conjunt Bcn 216 el que ho ha fet. En una sessió vertebrada per dos excel·lents pianistes com són Jordi Masó i Miquel Vilalba, que van intervenir en totes les peces amb dos pianos i, en la darrera, amb piano i orgue, el cim el va constituir l'impressionant Sum Vermis, del 1974, que sobre el text de Jacint Verdaguer va escriure el compositor. Era la primera peça de les dues que va dirigir en la segona part amb més instrumentistes i amb efectivitat total el director titular del conjunt, Ernest Martínez Izquierdo. La soprano Pia Freund va estar expressivament i musicalment encertada però no es va entendre gairebé res de la lletra. El mateix va passar en l'obra següent, 5 invocacions al Crucificat, del 1969, en què els diversos textos utilitzats són en llatí, italià, francès, castellà i català, respectivament, d'un anònim, de Jacopone da Todi, Albert Flory, Iñigo de Mendoza i Ramon Llull. En la primera part, després de dues obres en versió a dos pianos, més intranscendents i compostes quasi “a la manera de...” Barcelona Blues (1956) i 3 divertimentos (1941), Masó i Villalba van tocar Calidoscopi (1990) en tres moviments i van ser complementats, propiciat per l'EMCA de l'Hospitalet, per alumnes d'ESO de l'Institut Margarida Xirgu de Collblanch, que de manera natural, amb estatures i ètnies diferents, van intentar, amb moments reeixits, visualitzar l'aglevar-se i deseixir-se característiques dels calidoscopis en una coreografia senzilla de Constanza Brncic.