Mar Coll retrata la incomunicació familiar en un film inspirat en la burgesia gironina

Famílies com la Vich- Carbó, amb la qual Léa (Nau­si­caa Bon­nin) es retroba per pas­sar tres dies de dol, són iden­ti­fi­ca­bles en bona part dels enter­ra­ments ofi­ci­ats a les parròquies més cèntri­ques de Girona, tot i que del trac­ta­ment que en fa Mar Coll en sor­geix un model uni­ver­sal de rela­ci­ons mar­ca­des pel patri­ar­cat i els con­flic­tes entre ger­mans dis­tan­ci­ats, endu­rits per l'edu­cació repres­siva i inca­pa­ci­tats per fer aflo­rar sen­ti­ments. Un film que con­tra­posa la fre­dor dels grans amb dosis d'humor negre ino­cu­la­des als diàlegs per una ter­cera gene­ració de posta­do­les­cents que es pre­nen la família com un record d'infan­tesa a la casa d'esti­ueig. Per cons­truir aquest dur i alhora deli­cat retrat cos­tu­mista, la direc­tora i coguio­nista ha bus­cat la ins­pi­ració en una família giro­nina autèntica, la seva, ja que Coll té els orígens paterns a la ciu­tat de l'Onyar. «Quan vols escriure una història fami­liar, és nor­mal que trac­tis el mate­rial que conei­xes millor, el teu propi entorn», expli­cava ahir després del passi de premsa als cine­mes Ocine. No obs­tant això, la jove rea­lit­za­dora deixa clar que el resul­tat no és gens auto­bi­ogràfic: «A par­tir d'una base real, s'aca­ben can­vi­ant tan­tes coses que al final acaba no sent la meva, de família.» El film, rodat en esce­na­ris giro­nins, s'estre­narà diven­dres, i per pro­jec­tar-la fora de Cata­lu­nya se n'ha fet una versió doblada al cas­tellà, tot i que a Madrid es podrà veure en versió ori­gi­nal sub­ti­tu­lada. El tre­ball arriba ava­lat pels tres pre­mis obtin­guts al fes­ti­val de cinema de Màlaga: millor direcció (Coll), millor actriu (Nau­si­caa Bonnín) i millor actor (Edu­ard Fernández).

Ramon Font­serè des­ta­cava ahir l'estil per­fec­ci­o­nista de Coll (abans del rodatge van fer vuit set­ma­nes d'assa­jos) i la madu­resa per diri­gir un grup d'actors expe­ri­men­tats com els que inte­gren el repar­ti­ment. Abans de l'estrena comer­cial, però, Coll ha pas­sat l'«exa­men» més dur, tenint en compte la font d'ins­pi­ració: «De moment l'han vista una cosina, els meus pares i un tiet, i no hi ha hagut cris­pació.»