Imatges per a l'eternitat

S'hi ha deixat el cor i també moltes hores, durant gairebé vuit mesos. Amb un doble objectiu: ser feliç fent-ho i fer feliç molta gent del poble. La il·lusió que hi posa explicant el projecte dóna fe que ha assolit la primera d'aquestes voluntats; fa uns dies, l'emoció de molts veïns en reconèixer a la pantalla pares, avis, germans, tiets o amics dóna fe de la segona de les finalitats de la seva obra. Ell és Antonio Redondo, nét d'un mestre montgatí i d'un pescador de nom Tarero, i fill d'un històric pedagog del barri de les Mallorquines. I per demostrar la seva estima pel poble, ha editat de manera magistral un DVD amb fotografies de la vila i de la seva gent, les més antigues fetes majoritàriament pels senyors Antonio Alarcón i Fernández, Frasquito, i la seva aportació particular amb imatges recents de la vila en color. Un recull que fins i tot es remunta als darrers anys del segle XIX i que conté imatges de gairebé tot el segle passat. Tot plegat, fotos que parlen d'un altre Montgat, del del fum i del del peix, però també del d'un poble que amb la imatge del present, mira cap al futur deixant aquesta empremta per a l'eternitat.

El documental, estructurat amb diferents capítols temàtics, arrenca amb imatges de la façana marítima, dels antics banys de Montsolís que un temporal s'endugué, just on ara viu l'Antonio, i prop d'on vivia, el bar de Can Fava. L'ancestral activitat de la pesca, gran actiu del poble anat a menys, les escenes en què bous i cavalls treien les barques del mar abans de l'arribada del torn elèctric i la subhasta del peix, amb el document sonor de fons del ritual que fins avui se segueix en aquesta venda, nodreixen els primers minuts del treball. Després, les imatges recorden que en espais com els de l'actual Colònia Argentina no hi havia cap casa a començament del segle XX llevat de Can Sant Hilari, que on ara hi ha les Vilares s'instal·là primer el càmping Don Quijote i que hi va haver un temps en què una masia ja desapareguda, la de Can Ribas, tenia un meravellós llac artificial al bell mig de la vila. També, que la carretera a Tiana era recta abans que es fes l'autopista, que el carrer Mallorquines tenia un fanal molt singular, que era habitual la presència d'animals esperant canviar-se les ferradures a Can Tallada, l'acumulació de rodes a Cal Carreter o el degoteig de persones al quiosc d'El Maño.

Les fotografies, moltes minúscules recuperades gràcies a un laboriós treball de l'Antonio, es van succeint amb un acompanyament musical que contextualitza la imatge. Així, sona música d'envelat i de festa major mentre hom descobreix antics amics de la vila en algun ball per commemorar el dia de Sant Jordi o la revetlla de Sant Joan, o sona música més solemne i continguda amb celebracions religioses a la parròquia o dels temps difícils de l'Auxilio Social. En el treball també hi ha temps per als transports i les infraestructures de la vila –el ferrocarril i el túnel per on passava, l'autobús Chausson que connectava Montgat amb Sant Adrià, la carretera plena de Seat 600 que anaven a la platja l'any 1967 o el tramvia que anava a Tiana el 1932, un dels quals va sortir de la via als anys cinquanta–, per a l'esport –recordant el gloriós subcampionat estatal de bàsquet als anys quaranta– i per a personatges que alguns ja havien esborrat del seu disc dur mental, com en Grauet el de la pesca salada, la Ramoneta del teatre, la mestra Donya Amadea o el carter Agustí Parera.

El documental, que es tornarà a passar dijous (19 h) a la sala Pau Casals de la vila, podria tenir una segona edició en el futur, ja que l'Antonio està disposat a rebre més aportacions fotogràfiques, a més de facilitar les imatges utilitzades en el documental a tothom que ho demani al correu [email protected].