El llibre d'una escultura

Diu­menge es va pre­sen­tar a Alco­ver el lli­bre que recull el procés i la ins­tal·lació del monu­ment d'Anton Roca dedi­cat a Lluís Com­panys. Tex­tos d'Abel Figue­res i Pilar Par­ce­ri­sas situen l'escul­tura en el con­text de l'art con­tem­po­rani; el lli­bre, bella­ment edi­tat, deixa constància de l'abast d'aquesta con­tem­po­raneïtat, des de la idea fins a la rea­lit­zació i el desen­vo­lu­pa­ment didàctic. Comen­tava Pilar Par­ce­ri­sas que els monu­ments a Lluís Com­panys escam­pats per la geo­gra­fia cata­lana, en gene­ral, no estan gaire adap­tats al temps que vivim. Anton Roca, nas­cut a Alco­ver i resi­dent a Cesena, l'Emília-Roma­nya, con­serva viva una consciència de cata­la­ni­tat que es mani­festa en la llen­gua que uti­litza en les expo­si­ci­ons i acci­ons que rea­litza a Europa i Amèrica, i que ha vol­gut con­cre­tar en aquest home­natge a Lluís Com­panys com a símbol d'una cata­la­ni­tat contínua­ment frus­trada per tota mena de força armada. Per aquesta raó, un dels qua­tre braços del monu­ment no arriba a terra, queda suspès enlaire i a sota s'hi pot lle­gir el “Tor­na­rem a llui­tar, tor­na­rem a sofrir, tor­na­rem a vèncer”, que no tenim altre remei que ento­nar una vegada i una altra, fins que ja no cal­gui perquè hàgim acon­se­guit la inde­pendència que ens ha de fer lliu­res. El monu­ment d'Alco­ver ho recorda en el llen­guatge d'avui i el lli­bre pre­sen­tat diu­menge ens en dóna les claus.