Sa i estalvi

Esta­blir un diagnòstic sobre la salut del fla­menc en aquest punt del segle XXI podria con­si­de­rar-se un exer­cici tan gratuït com teme­rari. Ara bé, el que no dóna opció al marge d'error és la cons­ta­tació que en Miguel Poveda aquest art es troba abso­lu­ta­ment sa i estalvi. Ho va tor­nar a demos­trar la nit pas­sada davant d'un Palau ple fins a l'orgue i amb un espec­ta­cle rodó, on va exhi­bir el seu domini sobre l'àmplia vari­e­tat de tona­li­tats i regis­tres que aplega aquest gènere. El can­taor de Bada­lona posava de llarg el seu nou tre­ball dis­cogràfic, Arte­Sano, on ha tor­nat al fla­menc d'arrel després de la seva aplau­dida pas­se­jada per l'uni­vers de la copla. Va obrir la nit amb la llu­mi­no­si­tat dels tan­gos i les alegrías de Cadis fins a acon­se­guir l'exci­tació d'un audi­tori que va tenir difi­cul­tats per recu­pe­rar la sere­nor quan va arri­bar l'hora d'estre­mir-se amb la inti­mi­tat humil i punyent de la minera. Una vegada esta­blert aquest parèntesi, l'extra­versió va retor­nar en clau de sevi­lla­nes com a par­ti­cu­lar home­natge a la ciu­tat que des de fa deu anys li ha donat aco­llida. Un cop més va demos­trar la seva habi­li­tat com a con­duc­tor d'emo­ci­ons, quan va atu­rar el temps amb l'assalt dels tien­tos i va reac­ti­var un altre cres­cendo amb els tan­gos de Tri­ana i les bulerías que manen les orde­nan­ces per garan­tir la fi de festa. Acom­pa­nyat per un assor­tit de gui­tar­ris­tes de pri­mer odre, amb Chi­cu­elo i Manuel Par­ri­lla al cap­da­vant, i espe­ro­nat al ball per la volcànica Susana La Lupi Poveda, va coro­nar la vet­llada amb la con­cessió de les coplerías de rigor. Abans, però, com a afir­mació d'iden­ti­tat en plena diada de Sant Jordi, va des­glaçar una par­ti­cu­lar versió d'El cant dels ocells. L'apo­te­osi va ser abso­luta.