cultura

Juvenil

Andreu Sotorra

El camell entra a la cassola

Qui cone­gui l'extensa i diversa obra literària de Rafael Vall­bona (Bar­ce­lona, 1960) ja sap que una de les seves fla­ques són els viat­ges i el reflex que en fa en alguns o gai­rebé tots els seus lli­bres. La novel·la Camins damunt les dunes no només no se n'escapa sinó que, en certs pas­sat­ges, té un regust d'autèntica guia de viat­ges, mal­grat que el terme no acabi d'agra­dar a l'autor. Una guia de viat­ges, però, mati­sada per la mirada poètica, la des­cripció a par­tir dels sen­tits i la com­prensió de l'empremta humana.

Una de les esca­pa­des més repe­ti­des de l'autor, sense pre­ten­dre fer cap ral·li, ha estat al Sàhara Occi­den­tal, sem­bla que en alguna ocasió fins i tot en bici­cleta, una altra de les seves afec­ci­ons gens ama­ga­des. Això li ha permès conèixer de pri­mera mà la cul­tura ama­ziga.

I la novel·la es repenja sobre­tot en la divul­gació als joves lec­tors d'aquesta cul­tura, una població oriünda del Magrib que va ser empesa pels àrabs cap a les mun­ta­nyes del Rif i cap al sud del Sàhara. Un dels seus trets dife­ren­ci­als és la llen­gua. I la con­fusió ètnica amb ber­ber és un tòpic freqüent, quan en rea­li­tat es tracta d'una mena de pejo­ra­tiu acos­tat al bàrbar i gua­nyat a pols per la seva rebel·lia a des­a­parèixer.

Tot és pos­si­ble, amb esforç

Per això, la novel·la obre i tanca, en el pròleg i l'epíleg, amb una expressió que neces­sita tra­ducció simultània: “A poc a poc, el camell entra a la cas­sola.” Una mena de refrany que en català podria ser: “De més ver­des en madu­ren”, és a dir, que tot és pos­si­ble amb esforç i tos­su­de­ria.

La trama de Camins damunt les dunes bar­reja el jove Eddy, el fill d'una actriu nord-ame­ri­cana de tele­no­vel·la, sepa­rada, que està rodant uns epi­so­dis d'una sèrie al Mar­roc, amb l'amis­tat que es forja al desert entre ell i un jove ama­zic. Viatge, doncs, iniciàtic, per can­viar la vida del jove pro­ta­go­nista nord-ame­ricà que, en un món de ningú –amb el pare allà i la mare aquí, però com si no hi fos– intenta tro­bar la seva lli­ber­tat per tro­bar-se ell mateix.

En una novel·la dins de la novel·la, l'autor explica la història d'Eddy, la seva aven­tura, en la veu d'un altre per­so­natge que busca també el seu lloc de fugida a través del viatge i que deci­deix anar als matei­xos llocs que li explica a inter­net un aspi­rant a docu­men­ta­lista, el jove Eddy, que ha pen­jat el resul­tat dels seus enre­gis­tra­ments en vídeo del desert a You­Tube.

Novel·la dins de la novel·la, i encara, ron­da­lles dins la doble novel·la, amb la incursió d'històries breus paral·leles rela­ci­o­na­des amb alguns pai­sat­ges, comu­ni­tats o per­so­nat­ges que Eddy ha tro­bat en el viatge.

Aquesta bar­reja d'ele­ments crea un clima de lec­tura atrac­tiu que fa que l'autor no cai­gui en la temp­tació d'escriure una típica novel·la de mala relació entre fill ado­les­cent i mare sepa­rada ata­ba­lada per la feina, o una novel·la sobre l'aven­tura juve­nil d'un viatge a l'Àfrica, sinó un docu­ment de la inqui­e­tud de l'ésser humà del segle XXI que cerca l'essència en els orígens... sem­pre a través de l'ull d'objec­tiu viat­ger d'una Handy­cam pro­fes­si­o­nal, és clar.

Camins damunt les dunes Autor: Rafael Vallbona Editorial: La Galera Barcelona, 2012 Pàgines: 166 Preu: 14,90 euros A partir de 14 anys


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.