Les lliçons perennes de Fuster
La Universitat de Barcelona celebra la talla intel·lectual de l'escriptor de Sueca en un simposi internacional
El mateix Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, 1922-1992), que era tan reticent als homenatges, potser hauria entès que aquest any era bastant difícil esquivar-lo: es compleixen 90 anys del seu naixement, 20 de la seva mort, 40 de la publicació del seu indispensable manual de Literatura catalana contemporània, 50 del no menys influent Nosaltres, els valencians, i 60 de la primera anotació al seu Diari (1952-1960). No sabent per quin decantar-se, atesa la rellevància de cada un d'ells per separat, la Universitat de Barcelona (UB) els celebra tots en el simposi internacional Joan Fuster: Figura de temps –manllevant el títol d'un dels seus llibres–, que reunirà entre dimecres i divendres, a la sala La Capella de la Facultat de Filologia, alguns dels principals estudiosos de l'obra de l'assagista valencià, entre ells el tipògraf i editor Josep Palàcios, amic personal i hereu de Fuster –a més d'autor d'uns quants llibres de bibliòfil de culte–; Antoni Furió, responsable, amb Palàcios, de l'edició de l'Obra completa de Fuster, i Pau Viciano, Xavier Pla, Salvador Company, Dominic Keown o Enric Sullà (podeu consultar el programa complet a l'adreça www.ub.edu/simposijoanfuster/ca/index.html).
“Hem fugit de la commemoració convencional, però tampoc volem que passi inadvertida”, explica el doctor Antoni Martí Monterde (Torís, 1968), professor de literatura comparada a la UB i coordinador del simposi, que afirma amb convenciment l'excepcionalitat de l'obra de Fuster, que “entre els anys 1959 i 1965 posa damunt la taula la meitat de la literatura catalana que mereix més consideració; l'altra meitat, per descomptat, la hi posa Josep Pla”.
Un pensador avançat
Per Martí Monterde no hi ha dubte que Fuster és un luxe, un escriptor que va demostrar estar al corrent de les principals teories de la crítica literària europea i l'aleshores incipient sociologia de la literatura, al costat d'autors com ara Pierre Bourdieu o Robert Escarpit, i això,“treballant des de la perifèria de la perifèria i sota un Estat totalitari”. Treballs encara avui de referència ineludible com l'estudi pioner sobre la Literatura catalana contemporània, escrita fa quaranta anys i que li va costar l'enfrontament amb Joaquim Molas, Josep M. Castellet i Antoni Comas per haver-los trepitjat en certa manera el terreny, considera Martí Monterde, i Nosaltres, els valencians, que “va obligar el nacionalisme espanyol a replantejar-se l'articulació dels pobles peninsulars de dalt a baix” –i que té una certa correspondència amb l'España invertebrada (1921) d'Ortega y Gasset, afegeix–, serien suficients per confirmar la dimensió intel·lectual de l'autor de Sueca, a pesar que continua absent del pla d'estudis de les universitats catalanes i que el simposi que comença demà passat és l'activitat acadèmica més important que se li dedica a Catalunya els últims 25 anys (una de les últimes va ser el 1984, en unes sessions organitzades per l'aleshores Estudi General de Girona i l'Autònoma arran de la investidura de Fuster com a doctor Honoris Causa). Pel professor valencià, establert fa anys a Girona, “hi ha molt poques literatures a Europa que puguin presentar dos autors del nivell de Fuster i Pla, i si hi afegim D'Ors, la situació ja és francament envejable”.
Amb motiu del simposi, s'han imprès en edició facsímil dos articles poc divulgats de l'escriptor, ‘Literatura entre literatures', publicat a La Nostra Revista el 1950, i ‘València en la integració de Catalunya', aparegut a Pont Blau, el 1961. Així mateix es presentaran en una petita exposició alguns exemplars de les primeres edicions de la seva obra.