cultura

Cesc Gay

“Estic fent la pel·lícula amb menys diners de tota la meva carrera”

Premiat al Festival de Màlaga ara fa deu anys per la seva segona pel·lícula, Krámpack, Cesc Gay ha tornat al mateix certamen que va acabar ahir per rebre el premi Eloy de la Iglesia a la seva trajectòria. El director d'Hotel room, Krámpack, A la ciutat, Ficció i V.O.S. ens parla d'aquest guardó i dels dos projectes en què està treballant simultàniament: Una pistola en cada mano, amb actors com ara Ricardo Darín, Luis Tosar i Eduard Fernández, i el film animat Les tres bessones i la màquina del temps.

Un premi a la carrera fa sentir-se més gran?

No, un premi mai! És molt agradable i als que dubtem de tot el que fem, els premis ens donen autoestima. A més, han projectat totes les meves pel·lícules al llarg del festival en un off obert al públic.

El mateix premi Eloy de la Iglesia el van donar l'any passat a Isaki Lacuesta. Per què a Catalunya es fa el cinema més arriscat i d'autor?

Primer perquè, en percentatge, es fa una part molt important del cinema de l'Estat. I també perquè hi ha hagut un suport institucional a aquest tipus de cinema. No sé per què ho han fet, perquè això no va al públic, però dóna una visibilitat a un cert tipus de cinematografia, que després ha estat premiat en festivals i n'ha rebut el suport. És una opció que ha estat ben jugada per part de les institucions.

Com està el panorama, ara que les institucions retallen?

Una pistola a cada mà és la pel·lícula que estic fent amb menys diners de tota la meva carrera, costa menys que un telefilm. Els actors han vingut perquè els venia de gust, no per guanyar diners, perquè han cobrat quatre duros.

Com ha plantejat aquesta nova pel·lícula, amb tants actors de primera línia: Ricardo Darín, Luis Tosar, Eduard Fernández...

He fet servir un model de treball de comptar amb gent i filmar escenes de manera espaiada, com si fos un músic que va enregistrant temes i al cap d'un temps, els ajunta i treu un àlbum. Una pistola a cada mà és això, és molt agradable. Els he proposat un joc als actors que per a ells és atractiu: quinze o vint pàgines de text, un tipus de treball curiós, intensiu... l'actor de cinema no sol treballar així.
Com va sorgir el projecte?

Va néixer com una successió de frases, de premisses, que m'ajudaven a descriure els homes que no m'agradaven, una llista llarga de coses com ara la dificultat per disculpar-se, que als homes els costa molt. Estic envoltat d'homes amb vides absolutament destrossades, que prenen ansiolítics, però segueixen mantenint certes actituds. Em vaig envoltar de pòsters de Robert Mitchum, Kirk Douglas, John Wayne... i vaig escriure el guió pensant en ells. He intentat trobar un equilibri entre la comèdia i una certa emoció.

Com està el projecte de Les tres bessones i la màquina del temps?

Primer em van proposar entrar com a guionista i després em van dir de codirigir-la amb un director d'animació. I com que em va la marxa, vaig acceptar. De fet, jo havia anat a proposar fer una pel·lícula d'animació i l'Oriol Ivern em va dir de fer aquesta d'entrada. I vaig dir: “per què no?” Fa temps que l'animació m'agrada moltíssim, i té unes possibilitats brutals. El projecte va endavant, però és una pel·lícula sobretot de la Roser Capdevila.

La teva primera pel·lícula d'animació d'autor serà la pròxima?

Tant de bo! Però de moment, n'hi ha per un parell d'anys per acabar el projecte de Les tres bessones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.