El Coliseum tremola

Manolo García és com aquella amistat quasi oblidada que torna a florir en cada trobada. Amb el cartell d'entrades exhaurides, va actuar ahir amb un èxit indiscutible al Teatre Coliseum, en el primer dels cinc recitals que farà aquest mes a Barcelona. En la primera mitja hora, va reactivar els records dels espectadors més veterans traient la pols del bagul de la memòria: Navaja de papel, de Los Rápidos; Disneylandia, de Los Burros, i Aviones plateados, Los ángeles no tienen hélices i A veces se enciende, d'El Último de la Fila. “Les cançons antigues no només porten enyorança sinó també records”, va declarar. Un cop saciada la fam dels mitòmans, García va anar repassant les seves cançons en solitari, amb especial incidència en les peces del seu últim disc, Los días inciertos, que va interpretar gairebé sencer. Amb un escenari decorat amb gàbies, penjolls, cortines i televisors, Manolo García va reclamar “més justícia social” a Para que no se duerman mis sentidos i es va desfogar amb la situació de la ciutat: “Barcelona és una ciutat bonica, alegre i magnífica quan diu prou a pagar peatges o s'oposa al maltractament dels dèbils, però és estranya quan es veuen franctiradors als terrats per defensar els interessos d'uns banquers.” En una èpica part final, no hi van faltar clàssics com ara Sobre el oscuro abismo que te meces i Pájaros de barro, ni un retorn al llegat d'El Último amb Insurrección, que va fer tremolar l'antic teatre de la Gran Via.