Argelers, ben present
Roc Casagran (‘Ara que estem junts') i Tània Juste (‘Els anys robats') coincideixen en centrar part de la trama de les seves obres al camp de concentració francès
Tània Juste i Roc Casagran, nascuts quan el dictador Franco ja era mort, han coincidit en publicar unes novel·les ambientades en la Guerra Civil i, en bona part, en el camp de concentració d'Argelers, on van anar a parar molts republicans exiliats. Per l'editora de Columna que els ha publicat, Berta Bruna, “són l'última generació que podrà escriure sobre aquest tema podent parlar amb testimonis que ho van viure”.
Tenir a les mans el carnet d'aviador del seu avi va posar en marxa la recerca documental de la historiadora Tània Juste abans d'escriure Els anys robats, “una història d'amor, guerra i exili”. “El protagonista, Josep Savall, coneix la Rosa en un moment en què els seus projectes personals encara s'han de construir, però la guerra els ho impedeix”, afirma Juste, que ha parlat amb molts testimonis que “porten la guerra escrita als ulls”.
El despertar a la vida
Per Roc Casagran, el que explica a Ara que estem junts té més a veure amb el despertar a la vida perquè els protagonistes són dos bessons adolescents. “El seu punt de vista em va permetre explicar una història dura d'una manera més ingènua i dolça.” Casagran i Juste escriuen i plantegen les narracions de manera diferent, però coincideixen en oferir una història d'amor, un distanciament forçat i una reivindicació pel que fa a la memòria del camp d'Argelers. “Hem viscut la història sent nosaltres, els catalans, les víctimes; ara podem fer autocrítica amb la situació que viuen immigrants sense papers reclosos en centres d'acollida, com els denominen eufemísticament”, diu Casagran. “El primer que et diuen a la Facultat d'Història és que no podem entendre el present si no entenem el passat; el Roc i jo hem donat veu a persones anònimes, que no són ni herois, per complementar les obres escrites per exiliats intel·lectuals i polítics”, hi afegeix Juste.