Cossos en tensió
Jacques Audiard és un cineasta que s'acosta als cossos dels seus actors per fer sentir a través seu els batecs íntims dels personatges. Amb De rouille et d'os (Del rovell i de l'os), film inspirat en un recull de relats de l'escriptor canadenc Craig Davidson, posa en relació i tensió el cos fornit d'un boxejador i el cos d'una dona sense cames després de tenir un accident en un parc aquàtic. És un melodrama dels nostres temps en què dos éssers s'esforcen per sobreviure amb dignitat en condicions adverses. Audiard, el director d'Un heroi molt discret i El profeta, disposa de dos excel·lents intèrprets (Marion Cotillard i Matthias Schoenaerts) i, amb la seva manera de filmar tan física i tan expressionista, confirma la força i la solidesa del seu cinema. Tanmateix, posa en joc algunes trampes dramàtiques i narratives fins a apuntar un final feliç que, tot i la contenció i l'absència de sentimentalisme, no és aliena a la voluntat del film de buscar un impacte en el gran públic. Però hi ha bells moments, com ara aquells en què la dona retroba els plaers del cos nedant al mar, mentre va emergint amb delicadesa la història d'amor.
L'Egipte actual
L'altra pel·lícula presentada ahir a competició al Festival de Canes és molt interessant, malgrat la seva descurança formal i fins i tot certa factura televisiva. Es tracta de Després de la batalla, de l'egipci Yousry Nasrallah. La batalla és la que va tenir lloc a la plaça Tahrir per enderrocar el règim de Mubàrak. I la història de ficció (però amb una ferma voluntat de testimoniar la realitat egípcia del present) que passa després està protagonitzada per una jove que treballa com a publicista i que, compromesa amb el moviment revolucionari, coneix un dels anomenats cavallers de la plaça Tahrir, que, manipulats pels serveis secrets de Mubàrak, van entrar-hi a cavall i van carregar contra els joves revolucionaris. Amb la voluntat d'anar més enllà d'una imatge que, difosa a través de la televisió, condemna el personatge, hi ha el propòsit d'apuntar la complexitat real d'un home que representa un grup que, per ignorància o manipulació, va sentir-se al marge i fins i tot amenaçat pel que s'esdevenia a la plaça Tahrir.
