Com un sudoku

L'interès d'una sardana revessa rau en l'habilitat d'esbrinar el nombre de compassos. Va néixer com un exercici de curiositat musical i s'hi han fet aportacions interessants: Toldrà i Blanch i Reynalt, per exemple, les propostes dels quals guarden un equilibri sublim entre la matemàtica i el valor com a obra artística. Actualment es tracta d'una faceta gairebé exclusiva del sardanisme de competició, que en fa concursos individuals o la incorpora en els de colles. Tal com s'entén avui dia, s'ha convertit en una pedra a la sabata. Les cobles les sofreixen com un odiós imperatiu laboral, el públic o en prescindeix o no les entén, i els dansaires les aprofiten com una mena d'hora del pati per fer el got. Tot plegat ha fet d'aquesta herència del passat un tràmit de compliment obligat força prescindible.

La gestió del sardanisme de competició ha afavorit el desprestigi de la revessa. Ha permès que s'hi elimini qualsevol valor estètic i hi prevalguin obres sense solta ni volta en què només hi compta l'embarbussament melòdic o harmònic. Des del punt de vista musical i artístic, l'interès és nul, però mantenen un valor com a passatemps, un sudoku amb fil musical. És justament l'aspecte que realça el web www.revesses.cat, un espai acurat que des d'aquest mes en promou un campionat de Catalunya virtual. De fet, tal com està plantejada actualment la revessa, potser és el seu espai més adient. Realment, si a la sardana, sigui revessa o no, se li ha d'arrabassar el caràcter de vehicle d'expressió artística, val més fer-la accessible exclusivament al públic més íntim per evitar mals majors.