Música de l'Atri

El Punt Avui va fer el diumenge 13 una extensa presentació de la iniciativa de convocar un Atri dels Gentils que havien tingut el Pontifici Consell de Cultura i l'Arquebisbat de Barcelona organitzat per la Facultat de Teologia. El propòsit era que dialoguessin creients i no creients sobre els conceptes d'art, bellesa i transcendència. El diàleg es va resumir en aportacions valuoses de diversos ponents i un curt diàleg a la fi de cada sessió. La cordialitat i el fet que, fora dels actes, se seguia parlant sobre els conceptes expressats, van ser-ne el fruit immediat. I surava la sensació que l'humanisme laic –com s'havia anomenat l'espai per a les persones a qui no agradava definir-se amb conceptes negatius com no creients, ateus o agnòstics– es trobava còmode amb una església institucional que escoltava, que parlava, i que en cap moment intentava imposar el seu criteri.

Tres de les quatre sessions van incloure concerts en viu en què s'il·lustraven o arrodonien els continguts. La primera es va celebrar a l'espai de l'absis romànic de Sant Climent de Taüll del MNAC i, musicalment, va produir un dels impactes més forts de la trobada: juntament amb altres obres de música antiga molt ben acompanyades al clavecí per Dani Espasa, Lídia Pujol va entonar la tornada del cant de la Sibil·la del manuscrit de Manacor del segle XI. Ens va fer la sensació que les altres vegades que, en altres versions, l'havíem sentida era pura fórmula i ara ens apareixia amb tota la seva corprenedora profunditat. En la segona trobada al paranimf de la Universitat de Barcelona, un quartet de corda, joveníssim, format per noies estudiants de l'Esmuc va estar a l'altura especialment en el fragment –el tercer moviment– del Quartet núm. 16 op. 135 de Beethoven. I en la quarta sessió, a la basílica de la Sagrada Família amb el tema del Diàleg de les veus: poesia i música, que va incloure una aportació de Montserrat Caballé, va excel·lir amb una obra feta a mida de la ressonància del temple per Bernat Vivancos i cantada per més de sis-centes veus. Es titulava Avui és el dia que ha fet el Senyor. Va sorprendre que, sense estar fetes a mida, les altres obres que es van sentir òptimament foren les de dos directors de l'Orfeó Català: una la d'Antoni Nicolau (1858-1933), Raïms i espigues, amb lletra de Jacint Verdaguer, cantada per les corals infantils, i l'altra el Sanctus-Benedictus, de Josep Vila, el seu director actual. Gaudí ho va calcular tot: cantant des de dalt, les veus se senten molt bé, depurades de tota fressa, quasi angèliques. La poesia la va posar especialment, entre moltes intervencions, el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, que amb gran convicció va comunicar un text antològic sobre el simbolisme del temple de Gaudí.