S'ha acabat

Fa gai­rebé sis anys que l'acor­di­o­nista Car­les Belda va idear un expe­ri­ment: rei­vin­di­car els clàssics del rock, la cançó i el pri­mer pop en català a còpia de reg­gae i ska. Inter­pre­tar el Boig per tu a ritme de rocks­te­ady o recu­pe­rar el Mus­tafà català de Rudy Ven­tura en clau de txa-txa-txa jamaicà sem­blava una mar­ci­a­nada, però el cas és que la cosa va tri­om­far. 250 con­certs després i asso­lits els objec­tius mar­cats –a saber: 1) tor­nar a posar de moda el “rock català” i 2) demos­trar que el català és una llen­gua vàlida per a l'ska–, Belda ha deci­dit posar punt i final a l'experiència. El dar­rer con­cert del Con­junt Bada­ba­doc va ser diu­menge a Sant Cugat. Punt i final, feina feta i tal dia farà un any.

El reci­tal va ser un repàs gai­rebé cro­nològic de tot el reper­tori, des de les pri­me­res ver­si­ons–L'Empordà i La vall del riu ver­mell– fins a les dar­re­res rea­pro­pi­a­ci­ons: el Soy así de Los Sal­va­jes recon­ver­tit en Sóc així o el Gemma del poc rei­vin­di­cat Joan Bap­tista Humet. En Belda va tenir força per atre­vir-se amb el Ié-ié de Grant Rod­gers i Pat Patrick –popu­la­rit­zat en català l'any 1965 per Tony Vila­plana, pro­ba­ble­ment el pri­mer rocker de la terra–, i va recu­pe­rar Cims i abis­mes, petita joia del valencià Pep Laguarda enre­gis­trada l'any 1977 per Pau Riba a Mallorca. Una caram­bola que, segons diu, demos­tra “l'essència, per­sistència i per­se­ve­rança dels Països Cata­lans”.

El con­cert va con­cloure amb S'ha aca­bat d'Els Pets, el pri­mer èxit de la història del pop quo­tidià català. És segur que d'aquí a uns anys en Belda tindrà ocasió de res­sus­ci­tar el seu con­junt per rei­vin­di­car el que lla­vors ja seran arnats clàssics de Manel o Els Amics de les Arts. Sort en tin­drem!