Més d'un segle de compromís
L'activista valencià i defensor de la llengua Josep Lluís Bausset mor als 101 anys i avui l'enterraran a Alcúdia
L'activista i polític valencià Josep Lluís Bausset i Ciscar va morir ahir a Alcúdia als 101 anys. Amic de Joan Fuster, Vicent Ventura, Francesc Ferrer Pastor i Manuel Sanchis Guarner, entre d'altres, va contribuir a fundar el Partit Socialista del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià i l'Agrupació Valencianista la Senyera, i en els últims anys va ser objecte de nombrosos homenatges en reconeixement de la seva trajectò-ria en defensa del País Valencià i la llengua.
Nascut el 1910 a Paiporta (Horta), va estudiar farmàcia a Madrid i ja de ben jove es va destacar com a convençut defensor de la llengua: va aparèixer entre els signants de les Normes de Castelló, en representació de l'Agrupació Valencianista Escolar, el 1932. Anys més tard, a Alcúdia, on vivia, va fundar l'Agrupació Valencianista la Senyera, tertúlia formada per una quinzena de membres que, seguint els postulats sobiranistes que es respiraven a Catalunya, va apostar per l'independentisme al País Valencià. Durant la dictadura franquista, Bausset va ser un dels primers a fer ràdio en català al País Valencià i va col·laborar regularment amb el diari Levante. A més, va exercir com a professor de química en instituts de Tortosa, Xàtiva, Alberic, Alzira, Carlet o Carcaixent.
El 1965, Bausset va formar part dels signants del manifest Més de 20.000 valencians demanen l'ús de la seua llengua als actes religiosos, en una època en què també va impulsar les revistes Parlem i Vencill. Una dècada més tard, el 1974, va participar en la fundació del PSPV, amb Vicent Ventura, i el 1979 participa en la fundació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Així mateix, va tenir un paper important en la celebració dels Premis Octubra i va prendre part en el Primer Congrés d'Història del País Valencià i en les diverses campanyes del Secretariat per a l'Ensenyament de l'Idioma.
Reconeixement unànime
Tota aquesta dilatada trajectòria de servei al país i la llengua va fer que, en els últims temps, Bausset fos objecte de diversos homenatges i rebés nombroses distincions per part de diverses entitats. Així, per exemple, la Universitat de València li va atorgar el Premi Ventura al compromís cívic el 2000, any en què també la Fundació Lluís Carulla el va premiar per la seva actuació cívica i va rebre el Premi Valencià de l'Any
de la Fundació Huguet. De la mateixa manera, la
Fundació Ernest Lluch el va nomenar membre del seu comitè d'honor i l'A-juntament d'Alcúdia va
batejar un carrer del
poble amb el seu nom.
Objecte de dos llibres escrits per Santi Vallès –Josep Lluís Bausset, testimoni de tota una època i Josep Lluís Bausset, converses amb l'home subterrani–, el 25 d'abril de 2007, amb motiu del 300 aniversari de la batalla d'Almansa, un centenar de personalitats valencianes van signar el Manifest Basset-Bausset, en què reivindicaven la recuperació dels drets perduts pel Decret de Nova Planta. El 2010 va rebre un altre homenatge pels seus 100 anys i avui a la tarda l'enterren a Alcúdia.
