Aigüeta fresca

Granollers, terra mítica del jazz català, va coronar l'edició que fa vint-i-dos del seu festival amb una estimulant producció pròpia a l'entorn d'un dels músics més consolidats d'aquesta escena a dins i fora del país. El mateix Casino de Granollers on fa més de 75 anys es va fundar el Club del Ritmo seguint les passes de l'històric Hot Club de Barcelona, va ser l'escenari que va acollir aquesta producció des de la qual s'oferia una revisió del disc Agüita que corre (1994) de Carles Benavent. Una obra considerada per molts com la que millor reflecteix els trets distintius d'un baixista que ha estat mà dreta de Paco de Lucía, Camarón de la Isla, Chick Corea i fins i tot Miles Davis i Quincy Jones. Va ser el mateix Benavent qui va obrir la nit amb una peça a duet amb la complicitat d'un veterà company de viatge com és el percussionista Roger Blavia. Assaborida la intimitat del pròleg, es va incorporar a escena el veritable artífex de la vetllada i responsable dels nous arranjaments que concedeixen renovada frescor i vigència a les composicions de Benavent, el guitarrista Joan Sanmartí. Les peculiaritats del seu instrument, un híbrid entre guitarra elèctrica i sitar patentat als setanta pels surfistes Beach Boys, va permetre un joc de timbres i tonalitats en què es respectava la primacia de les cordes melòdiques del baix de Benavent. L'aportació posterior d'un quartet de cordes en què es trobaven dues filles de l'antic soci del baixista en múltiples aventures Joan Albert Amargós, Carlota (violí) I Ushi (viola), van proporcionar a la vetllada una sonoritat cambrística i envellutada al repertori. Com a ingredient extra, Sanmartí va estrenar la seva adaptació per a Ensemble i en forma de suite de la seva peça ¿Qué han dicho los otros? inspirada en els últims moments de la vida del guerriller Che Guevara. Tot un luxe a l'abast a l'escenari històric del Casino de Granollers.