Llum a les hores fosques
Juan Francisco Ferrándiz novel·la l'arribada de l'any 1000, en què conviuen els monjos i els druides
La novel·la Las horas oscuras (Grijalbo) de Juan Francisco Ferrándiz (Cocentaina, 1971) va néixer, en el seu inici, de la contemplació, per part del escriptor, de la seva petita biblioteca de llibres de pensadors clàssics. A les lleixes s'hi arrengleraven autors com ara Plutarc o Ciceró, “que sense estar ben vistos en molts períodes de la història han pogut perviure al llarg dels segles”. Un dels nuclis argumentals del llibre tracta de la pervivència i conservació del coneixement. I ho fa amb el relat de les vivències d'una comunitat de monjos benedictins a Irlanda que té el convenciment que preservant el saber humà se serveix Déu.
Però l'obra, que se situa cronològicament als temps apocalíptics de finals del primer mil·lenni, té altres ingredients, com ara el fet que transcorre a Irlanda, on el llegat de la cultura celta encara és prou viu pel fet que és una terra no romanitzada. Els monestirs cristians, els boscos on encara viuen els druides, els castells feudals i les construccions de pedra de les cultures anteriors a la celta són els escenaris d'una obra que, a la manera dels moderns best-sellers, combina acció, història, intriga i referències als aspectes més mitològics de les religions. Fins i tot hi apareixen sectes diabòliques i ha una al·lusió al mite de Dràcula.
A més de les referències bibliogràfiques, el que va inspirar realment Ferrándiz va ser una cançó de música celta anomenada Keening of the three Marys. “Aquesta música em va suggerir les imatges de penya-segats, de monjos, d'un hàbit que onejava al vent. Sense tenir consciència d'on arribaria, tot això em va motivar a interessar-me per la cultura celta i finalment hi vaig encabir la idea de la conservació de la cultura mitjançant els monjos”, explica l'autor, que va rumiar molt sobre el tema en el seu trajecte diari de Cocentaina fins a la ciutat de València, on exerceix d'advocat. Per arrodonir les consultes bibliogràfiques, Ferrándiz va fer un viatge a Irlanda en què va visitar molts dels escenaris que apareixen en el llibre.
L'obra té un marcat to plurinacional –hi apareix també un monjo català–, en el que sembla una reivindicació contemporània del fet diferencial. “Potser de manera inconscient, el que expressa l'obra és que les coses es transformen, que quan tenim la percepció de canvi necessitem refermar la nostra identitat.”
No obstant aquestes consideracions, l'obra ha estat escrita en castellà. Ferrándiz, procedent d'un àmbit d'Alacant catalanoparlant, utilitza indistintament el català i el castellà. “Aquesta és la segona novel·la que publico, la primera, Secretum templi, la vaig fer en valencià per una qüestió d'ambientació.” La seva opera prima té un rerefons històric i succeeix en el regnat de Jaume II. Hi apareixen Roger de Lloria, que va obtenir el ducat de Cocentaina, i la seva esposa Saurina d'Entença. “Las horas oscuras va néixer en castellà, però espero que la gent de la meva parla pugui llegir Les hores fosques. Ara per ara, es tracta d'una qüestió editorial”, explica l'autor.