Crítica
jazz
Visió panoràmica
Un estiu més, el terrat de la Pedrera ha afegit un nou atractiu a l'encant de l'arquitectura de Gaudí i a la seva condició de talaia de privilegi: el jazz en viu. És un autèntic somni fet realitat desplegar una programació que abraça els mesos de juliol i agost i en què durant tres nits a la setmana (de dijous a dissabte) es dóna cita a una fantàstica representació del millor jazz que es cuina al país. Per a la segona de les sessions programades, el grup escollit va ser Gonzalo del Val Trio, una formació liderada pel bateria burgalès Gonzalo del Val, el contrabaixista barceloní David Mengual i el pianista menorquí Marco Mezquida. Junts van enregistrar ara fa un any el fantàstic disc Three generations (Quadrant Records) i alguna de les seves peces van sonar al llarg de l'actuació. Però també van aprofitar l'oportunitat per estrenar composicions noves com ara la titulada Marco incomparable, sota l'autoria de Mengual, o encara una adaptació de Chick Corea, en la qual el teclat de Mezquida va deixar bones raons de per què cal considerar-lo un músic incomparable. La bona entesa entre uns músics que, efectivament, representen les tres generacions més immediates que han concedit un grau de qualitat superior al jazz català, va obsequiar una vetllada que va anar de menys a més amb una visió musical tan panoràmica com la vista que es té de la ciutat des del promontori gaudinià al bell mig de l'Eixample. En el tram final, la incorporació de la cantant Celeste Alías va suposar una magnífica coronació per a una nit esplèndida. La melangia del fado, la sornegueria de la cançó popular –Los cuatro muleros– i la intensitat del tango –Malena– van aconseguir que el goig fos complet.