Vol digital de la Val d'Aran

Vielha està intentant durant aquests darrers anys sortir de les estretes valls pirinenques i trobar el seu lloc al mapa europeu amb iniciatives de tota mena: internacionalitzant tant com sigui possible l'esquí, fent cops de colze amb els rivals pirinencs per fer-se un joc en la candidatura dels Jocs d'Hivern, i engegant projectes ambientals sobre els rius i la cultura de l'aigua aprofitant la passió dels francesos pel turisme fluvial. Tot serveix per prendre el vol. També amb la cultura. Aquests dies, Vielha rep el primer Festival d'Arts Numèriques Dig@ran. Des del cap de setmana passat i fins aquest diumenge diversos espais de la capital aranesa i el seu entorn són escenari d'espectacles artístics de diverses disciplines però que tenen en comú el pes de les tecnologies digitals en la seva realització.

Arts numèriques és la forma amb què els països francòfons van batejar, a la dècada dels seixanta, les creacions artístiques realitzades a partir de fórmules matemàtiques operades per computadores primitives. L'especialitat va gaudir en la dècada dels vuitanta i noranta d'un gran prestigi a França i Bèlgica quan, en altres latituds europees, el fenomen no passava de ser un simple entreteniment experimental, lluny dels grans circuits d'art contemporani. Avui, ja normalitzada la naturalesa digital en tots els àmbits de la creació, els festivals d'arts numèriques de Bèlgica, França i també als Estats Units i Austràlia gaudeixen d'una important tradició i seguiment en els seus països, i Vielha hi ha volgut pujar al carro integrant-se dins el grup de cinc ciutats europees, entre les quals Girona, que organitzen un circuit de festivals d'arts numèriques.

En el cas de la Val d'Aran es juga amb el contrast entre la tecnologia digital sonora i visual i l'entorn natural de l'antiga vall ramadera. Sobre el riu Nera, per exemple, l'artista Isabelle Bonté ha instal·lat un vell pont de fusta interactiu que emet, a casa passa, diferents sons a l'atzar amb històries dels mateixos aranesos sobre la vall i el riu Garona. Per a aquest cap de setmana, coincidint amb la instal·lació d'una nova campana a l'església de Vilac, l'artista sonor Luc Martínez farà sonar un fantasmagòric carrilló en què ha gravat digitalment diferents sons de la vall. A l'escorxador, Mathilde Murat i Mathilde Lalle han instal·lat una escultura interactiva de caràcter oníric que intenta despistar l'espectador i introduir-lo en un joc de formes i ombres. A les nits de cap setmana, és el torn de les perfomance amb música, ball i expressió artística. “A Vielha no s'han organitzat mai fins ara espectacles d'aquest tipus i la resposta està sent molt bona”, diu Eric Rella, director de Dig@ran. I com tot festival cultural que s'ho mereixi, també ha generat polèmica. No hi ha artistes locals i això ha provocat que des de l'oposició, Unitat d'Aran hagi preguntat al govern del Conselh Generau i l'Ajuntament de Vielha per la conveniència de gastar en plena crisi una gran important d'euros (100.000, segons l'organització) en un festival sense cap autor aranès al cartell. L'organització valora la resposta del públic i assenyala que la UE finançarà, si tot va bé, el cicle de festivals numèrics en què s'ha integrat Vielha. “L'any que ve? La intenció és consolidar el festival i tornar-hi”, conclou Rella. I fer-se un nom en un circuit artístic europeu.