“Sant Jordi està considerat com un element aglutinador”

Montblanc és la representació emblemàtica a nivell del nostre context cultural encara que la de Banyeres de Mariola siga més antiga. La característica de ser una població medieval, amb una muralla preciosa, li conferix un espai escènic natural ideal amb un muntatge menys complicat que el nostre que té més caràcter teatral. Allò d'ells, és més una narració i la nostra és més funció. Així mateix, a Puigverd passa alguna cosa semblant on la seua característica essencial és que tenen uns dracs preciosos que es converteixen en una exposició magnífica i molt interessant. A banda, cal mencionar també Alcanyís o inclús a Santurci, al País Basc.

La primera representació, va ser en 1981. Va agradar molt i es va intentar que tinguera una periodicitat anual, que amb el pas del temps poguera convertir-se en una mena de tradició, però va haver una sèrie de problemes i es va quedar com adormida per a despertar de nou en 1999 amb motiu de la celebració del 750 aniversari de la donació de la vila de Banyeres per part del rei En Jaume I al seu primer senyor feudal Jofre de Loaysa. Com que es va fer una inversió molt gran, vaig pensar que, tal vegada, es tractava del moment ideal per a que l'obra es consolidara com un gran projecte. A partir de l'any 2000 es va constituir l'Associació de la Llegenda, es va traslladar l'espai escènic al parc de Vil·la Rosario, on continua representant-se, i des d'eixe moment va passar a tindre una periodicitat triennal.

El parc de Vil·la Rosario es va convertir, en principi, en una proposta necessària perquè les places del poble no tenen les dimensions apropiades per donar cabuda a tanta gent. Feta la prova, s'ha convertit en un espai que ens ha permés experimentar a nivell escenogràfic i en cada representació l'hem fet créixer. En aquest moment, pense que ja ha arribat a un límit degut a la seua extensió, pels diferents escenaris a diferent altura, molts accessos per mitjà de rampa per arribar als distints nivells del parc , però tot això li dóna un joc teatral molt interessant.

En l'obra participen actualment 250 persones que representen la gent del poble, és a dir, els figurants, el que requerix prou d'assaig col·lectiu quan hi ha gent de totes les edats, des de menuts a majors, i també hi ha un grup d'actors que porten el pes específic de l'obra, que estan assajant des del gener. Estem ja en la recta final dels assajos, del muntatge, la difusió de l'obra, etc, pel que estem duent avant molts fronts. Per altra banda, intentar coordinar a un nombre tant gran de gent sempre resulta complicat com que tot el món conega la seqüència de l'obra, quins moviments ha de fer, i en eixe aspecte ajuden molt aquelles persones que ja han participat en altres edicions pel que el grau d'il·lusió per dur endavant l'obra, la motivació, són uns ingredients molt importants. Jo diria que la “Llegenda” intenta ser una representació convertida en proposta comunitària en la que la gent puga gaudir de la proposta a través d'un element comú, aglutinador, com és la figura de St. Jordi.

L'obra incorpora una nova escena de caire amorós entre les donzelles candidates a ser lliurades al drac i els seus donzells. Crec que es feia necessària en el conjunt de l'obra pel seu component humà i és divertida alhora. Per altra part, i a iniciativa de Miquel Payá, adaptador i director musical fins ara, s'ha cregut convenient que hi haja una alternança de les bandes de música locals en la interpretació de les peces. Este any serà l'Agrupació Musical La Nova i, a més, compten amb la Colla de dolçaines i tabals El Braçal i el grup Inèrcia per a l'escena dels donzells, i tot açò a partir de les 23 hores del 14 de juliol al parc municipal de Vil·la Rosario, que de nou esperem que estiga de gom a gom.