Música amb ànima

Immi­llo­ra­ble estrena a nivell musi­cal –no tant de públic– per al Miles­tone Pro­ject, el nou fes­ti­val mul­ti­dis­ci­pli­nari que ha nas­cut aquesta set­mana a Girona i que tant de bo tin­gui con­tinuïtat i temps de créixer. Encara amb llum de dia, ahir al ves­pre van obrir les actu­a­ci­ons al parc de les Ribes del Ter els angle­sos Kitty, Daisy & Lewis, tres ger­mans molt joves però alhora també molt expe­ri­men­tats –és evi­dent que, de petits, ja els ali­men­ta­ven amb rock'n'roll, rocka­billy, country i altres rit­mes ben arre­lats–, que, acom­pa­nyats pels seus pares, Gra­eme (gui­tarra) i Ingrid (con­tra­baix), ofe­rei­xen un directe poderós, que mira enrere sense nostàlgia. Els tres ger­mans s'inter­can­vien la bate­ria, la gui­tarra, l'harmònica, l'orgue, l'acordió i el banjo, i fun­ci­o­nen com si fos­sin un encre­ua­ment genètic entre la Car­ter Family i The Cramps. Bes­ti­als.

I per com­ple­tar un pro­grama doble inau­gu­ral d'autèntic luxe, el bos­tonià Eli Paper­boy Reed va sor­tir tot seguit a escena amb els seus True Loves en for­mat reduït –sense la molt espe­rada secció de vents–, per invo­car el soul i el rhythm'n'blues amb majúscu­les, música amb ànima i sense color. La nit va con­ti­nuar amb dues bones apos­tes autòcto­nes, Mazoni i Radi­cal Ani­mal Beat, i Loo & Pla­cido. I avui la festa seguirà amb Bomba Estéreo, Smoking Bam­bino, Playing for Change i Fink: un car­tell hete­ro­geni, però amb unes quan­tes per­les, que mereix més atenció –i millor difusió– per part del públic que estima la música.