Ens cal il·lusió

Xevi va obrir diven­dres la seva 13a Nit d'Il·lusió a l'Espai Ridaura de Santa Cris­tina d'Aro amb un “míting” –“per això aquest any hem començat mitja hora abans”, va iro­nit­zar l'il·lusi­o­nista cris­ti­nenc– en què es va refe­rir als pro­ble­mes que, en aquest “any difícil”, han estat a punt d'impe­dir la cele­bració d'aquest fes­ti­val inter­na­ci­o­nal de màgia, pio­ner a la Costa Brava i pre­cur­sor dels nous fes­ti­vals de Tor­ro­e­lla de Montgrí i Sant Antoni de Calonge, aquest últim també diri­git per Xevi. També va dema­nar dis­cul­pes a tota la gent que s'havia que­dat sense entrada perquè no s'han pogut orga­nit­zat dues fun­ci­ons de l'espec­ta­cle, com l'any pas­sat, i va agrair el suport de l'Ajun­ta­ment de Santa Cris­tina, per haver entès que “en un any en què a la gent li fa falta tanta il·lusió, no es podia dei­xar per­dre la Nit d'Il·lusió”.

Va obrir la nit l'expe­ri­men­tat mag francès Alpha, artista con­vi­dat d'aquesta edició, que també es va encar­re­gar de tan­car l'espec­ta­cle. Amb una acu­rada esce­no­gra­fia ins­pi­rada per les històries d'aven­tu­rers i pira­tes, Alpha va fer sor­gir entre fla­mes i con­feti un gran retrat de Pava­rotti men­tre sonava la veu del tenor i després va omplir l'esce­nari d'ocells exòtics que apa­rei­xien del no-res. Una de les actu­a­ci­ons més ova­ci­o­na­des va ser la de la xinesa Guan­sen, estètica­ment impe­ca­ble i amb un tre­pi­dant final que va incloure can­vis de ves­tu­ari i altres muta­ci­ons tan ràpides que tot­hom va que­dar amb la boca oberta, inten­tant esbri­nar com ho feia. El mateix es podria dir de Fred Den­ver, que feia aparèixer gats com el de Ches­hire, o d'Edgard, que va tan­car el seu com­pany en una caixa de cartró i la va tra­ves­sar amb uns quants paraigües, sense resul­tats letals. Més poètic va ser el número de Juan Mayo­ral, entre llums flo­tants i un mar d'espel­mes. Xevi va ser un pre­sen­ta­dor àgil i diver­tit que, amb la com­pli­ci­tat d'alguns nens del públic i la sal màgica de Can Saleta, va fer uns quants trucs que ens van recor­dar que el gran secret de la màgia és la ima­gi­nació.