Aposta de futur
L'Institut Ramon Llull inaugura a la Biennal d'Arquitectura de Venècia la mostra ‘Vogadors', amb nou obres de joves arquitectes que aposten per la senzillesa
al pavelló catalanobalear
L'arquitectura catalana i balear ha desembarcat amb força a la 13ena Biennal d'Arquitectura de Venècia, en el primer pavelló propi que l'Institut Ramon Llull impulsa en aquesta exposició. El pavelló es va inaugurar ahir a la tarda, en el marc dels anomenats Eventi Collaterali de la Biennal, però molt a prop físicament dels actes centrals de l'esdeveniment. Nou estudis d'arquitectura de Catalunya i les Illes són els protagonistes de l'exposició Vogadors, comissariada per Jordi Badia i Fèlix Arranz, una mostra que al·ludeix a la tendència dels remers d'avançar endavant però mirant cap enrere.
Aquesta metàfora ha servit als comissaris per agrupar en un mateix espai tota una sèrie de projectes que fugen de l'arrogància i l'espectacularitat i se centren més en les necessitats dels usuaris, tenint en compte la sostenibilitat, l'ecologia i la tria de materials senzills i locals. Per Badia i Arranz, aquesta és una tendència amb una gran tradició en l'arquitectura d'aquí, però que, a més, entronca perfectament en una manera de fer internacional.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir durant la presentació del pavelló que la presència de l'arquitectura catalana i balear a Venècia “no serà l'expressió d'un determinat moment sense continuïtat”. “Hem vingut per quedar-nos, amb la intenció que no sigui un esdeveniment col·lateral, sinó un esdeveniment central, de la dinàmica arquitectònica d'àmbit internacional.”
Mascarell també va insistir en la projecció a l'exterior de l'arquitectura catalana que suposa aquesta presentació a Venècia. “Tenim la voluntat d'expressar, a més, una determinada tendència de l'arquitectura que s'està fent a Catalunya i a les Balears, amb intencions de fons, que assenyalen camins de fons que fugen de determinades maneres d'arquitectura que s'han fet en els últims anys.”
Per la seva banda, el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va afirmar que “l'arquitectura és cultura, i la Biennal de Venècia és un dels aparadors mundials més ben il·luminats quant a arquitectura i ara és un bon moment per portar arquitectes catalans i balears a Venècia, perquè tenen necessitat d'obrir-se al món”.
L'exposició Vogadors es divideix en tres parts: una primera posa el públic en context, una segona presenta les obres dels nou estudis i una tercera serveix d'epíleg i d'antecedents a la vegada. El pavelló presenta material audiovisual a través de projeccions i de tauletes digitals, així com materials utilitzats en els projectes i fotografies i plànols.
Els nou projectes exhibits són la Casa Collage de Girona, de Bosch Capdeferro Arquitectes; la casa a Bunyola, de Francisco Cifuentes; la llar d'infants a Pratdip, de Núria Salvadó i David Tapias; la casa per a tres germanes de Blancafort Reus Arquitectura; La Seca a Barcelona, de Meritxell Inaraja; Can Ribas a Palma, de Jaime J. Ferrer; la piscina coberta a Jesús, d'Arquitecturia; l'ampliació de l'institut Josep Sureda a Palma, de SMS Arquitectes, i l'escola d'art i disseny a Amposta, de David Sebastian i Gerard Puig.
Investigació estatal
La participació catalana a la Biennal no es limita al pavelló català, ja que tres dels set projectes seleccionats per al pavelló d'Espanya són catalans. L'exposició col·lectiva que han comissariat Débora Mesa i Antón García-Abril se centra més “en l'energia de la investigació arquitectònica”. A l'entrada del pavelló s'ha instal·lat una gran bombolla coronada per una espècie de capell, una maqueta que pertany a la Fundació El Bulli que projecta el figuerenc Enric Ruiz-Geli. Els nous projectes per la ciutat de Barcelona, com les Portes de Collserola, es poden veure també dins de l'espai dedicat a Vicent Guallart, l'arquitecte en cap de l'Ajuntament barceloní. També hi ha present l'estudi olotí RCR, que també exposa en la mostra central de la fira, que comissaria David Chipperfield. La Biennal d'Arquitectura, que s'alterna amb la d'art, obrirà les seves portes al públic demà i fins al 25 de novembre.