cultura

Josep Maria Trullén

Director del Museu d'Art de Girona

«Tenim un repte com a país»

Va arribar per situar el Museu d'Art al segle XXI, i avui reclama un acord urgent entre el Bisbat i la Generalitat per poder climatitzar l'edifici i garantir l'estabilitat de les obres d'art

Josep Maria Trullén, el direc­tor del Museu d'Art de Girona, creu que cal un acord urgent entre el Bis­bat i la Gene­ra­li­tat per poder cli­ma­tit­zar el que con­si­dera el ter­cer museu d'art català més impor­tant del Prin­ci­pat.

El 2007 vostè va venir de Vic. Què es va tro­bar?
Jo vaig arri­bar amb la intenció d'aca­bar l'última fase del Museu d'Art de Girona, que per mi després del MNAC i el de Vic és el ter­cer més impor­tant d'art català que hi ha al Prin­ci­pat. La meva intenció era tre­ba­llar per situar el museu en el segle XXI, però m'he tro­bat amb cer­tes difi­cul­tats.
Real­ment el museu està al davant del de Lleida?
Si mirem fre­da­ment les col·lec­ci­ons i l'edi­fici que l'acull he de dir que sí. El museu està situat en el palau prin­ci­pal de la ciu­tat i te l'avan­tatge que si a Lleida la majo­ria dels fons que s'espo­sen pro­ve­nen de la col·lecció de la Seu, a Girona, a l'apor­tació del bis­bat s'hi ha d'afe­gir la de la Dipu­tació, o sigui totes les col·lec­ci­ons de l'antic Museu Pro­vin­cial i ara, a més, les de la Gene­ra­li­tat, que ens ha con­fir­mat que ges­ti­o­na­rem el fons del diari Avui. O sigui, a Girona tenim romànic, gòtic, renai­xen­tista, bar­roc, obra dels segles XIX i XX i a més el fons de l'Avui inte­grat per obres de sis cents artis­tes, Tàpies, Miró, entre altres, com­pro­me­sos amb la cata­la­ni­tat.
Par­lava de difi­cul­tats?
Després de l'acord asso­lit entre la Dipu­tació i el Bis­bat, el Museu d'Art de Girona –més tard va entrar-hi la Gene­ra­li­tat–, va ser el pri­mer que es va enge­gar. S'hi va fer una inter­venció acu­rada i va ser­vir de model per posar en fun­ci­o­na­ment altres museus d'art del Prin­ci­pat. En aquell moment es van fer les coses bé, però ara s'ha arri­bat a un punt d'inflexió i dic que si en aquests trenta i tants anys de democràcia s'han dut a terme la remo­de­lació i moder­nit­zació dels prin­ci­pals Museus d'Art de Cata­lu­nya –el dar­rer era el del Cau Fer­rat i ja està enlles­tit– el de Girona ha que­dat atu­rat.
I doncs, què ha pas­sat?
Entre l'any 2002 i el 2004, el Cen­tre de Res­tau­ració de Béns Mobles de la Gene­ra­li­tat va inter­ve­nir sobre dos retau­les gòtics, el de Lluís Bor­rassà de Cruïlles i el de Ber­nat Mar­to­rell de Púbol que s'expo­sen al saló del Tro, malau­ra­da­ment, però, l'estat actual de con­ser­vació d'aques­tes obres i de gran part de les pin­tu­res sobre fusta res­tau­ra­des en els últims anys és molt fràgil, ja que ni l'edi­fici ni els magat­zems del museu- palau dis­po­sen de cap sis­tema de cli­ma­tit­zació inte­grat que per­meti garan­tir l'esta­bi­li­tat de les obres d'art.
Què s'hi pot fer?
Ens ha afec­tat la crisi però pot­ser també han man­cat refle­xos, crec que tal com van fer els bis­bats de Vic i Lleida, és molt urgent que el de Girona faci­liti un acord amb la Gene­ra­li­tat que per­meti poder dis­po­sar d'unes ins­tal·laci­ons que asse­gu­rin l'òptima con­ser­vació i expo­sició dels fons. Per mi, la reforma del Museu d'Art de Girona és un repte que tenim com a país,
Tot i això, és un museu apre­ciat, a la ciu­tat?
Ara que tenim el pres­su­post con­ge­lat i en la ins­ti­tució no podem mun­tar tan­tes acti­vi­tats paral·leles, tenim sort dels Amics del Museu d'Art, una de les asso­ci­a­ci­ons més grans i acti­ves de la ciu­tat que tre­ba­lla coor­di­na­da­ment amb nosal­tres i s'ha con­ver­tit en un motor indis­pen­sa­ble, fent tot tipus de fei­nes de recerca i de difusió.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.