Per qui vulgui descobrir

Els pro­po­sem una aven­tura quo­ti­di­ana, un dia dife­rent a Girona, una ciu­tat que tre­ba­lla per gua­nyar-se el pre­sent però no oblida el pas­sat i ha con­ver­tit museus i gale­ries d'art en una pro­posta can­vi­ant que actua com una oferta cul­tu­ral i pro­pera per a tots aquells ena­mo­rats del Barri Vell, un labe­rint en què no tro­ba­ran el mino­taure però sí que hi des­co­bri­ran l'essència d'una de les pobla­ci­ons més anti­gues de Cata­lu­nya. Hereva de qua­tre tra­di­ci­ons cul­tu­rals i reli­gi­o­ses –molts his­to­ri­a­dors l'han sig­ni­fi­cada com a jueva, musul­mana o cris­ti­ana, però no hi podem obli­dar l'empremta dels romans–, Girona obre les por­tes d'edi­fi­cis pre­e­mi­nents, com el mones­tir de Sant Pere de Galli­gants, el Palau Epis­co­pal, la Torre de les Aigües, el Con­vent de Sant Antoni de Pàdua i la casa Masó, que guar­den una oferta immi­llo­ra­ble i ofe­rei­xen una pers­pec­tiva dife­rent de l'evo­lució i con­so­li­dació com a capi­tal.

Els pro­po­sem fer un exer­cici, sen­zill, ciu­tadà. Des de la plaça de l'Hos­pi­tal, on tro­ba­ran la gale­ria de la Casa de Cul­tura, iniciïn una ruta a peu que els por­tarà a des­co­brir des dels mis­te­ris de la Mag­da­lena fins a les làpides jue­ves del Bou d'Or. Ja saben que Girona és petita i reco­llida, pot­ser per això cre­iem que no els cal cap plànol i els reco­ma­nem que facin ser­vir la ima­gi­nació perquè desprès de tra­ves­sar el car­rer Nou i d'arri­bar al Mer­ca­dal, es tro­bin el Museu del Cinema habi­tat tant per les ombres xine­ses com per càmera dels ger­mans Lumière, un con­te­ni­dor d'invents fas­ci­nants, diver­tits i poètics que con­forma una de les col·lec­ci­ons més impor­tants d'Europa que es pre­senta mit­jançant una visita interac­tiva, lúdica.

Si tra­ves­sen l'Onyar, ja sigui pel pont de l'Eif­fel o pel de Sant Agustí, arri­ba­ran al car­rer Balles­te­ries, un intent casolà per rein­ven­tar el lon­di­nenc Cam­den Town, domi­nat per la casa Masó, l'essència de la família catòlica bur­gesa, nou­cen­tista, cata­la­nista que ara ha obert men­ja­dors i habi­ta­ci­ons en la que és una de les visi­tes més sor­pre­nents de la ciu­tat. Poden bai­xar fins al car­rer de la Barca i es tro­ba­ran a la plaça de Sant Pere, on s'aixeca el mones­tir del mateix nom banyat pel riu Galli­gants. En temps recu­lats era un cenobi bene­dictí que van vin­cu­lar a Car­le­many, però el cert és que avui tot i que l'església està des­sa­cra­lit­zada, con­ti­nua man­te­nint la cate­go­ria de pri­mum inter pares i exer­cint com un monu­ment romànic impor­tant i seu del Museu d'Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya, i ens per­met conèixer la història més antiga de l'home des de la pre­història fins a l'època medi­e­val. Poden con­ti­nuar la ruta i pujar per la plaça dels Jurats, pas­sar per davant dels Banys Àrabs i, enfi­lant Sobre­por­tes, obrir-nos al nucli de la Girona monu­men­tal. Ens tro­ba­rem amb la gran esca­li­nata bar­roca, però si la cas­cada de pedra els impres­si­ona poden fer la volta per la Mare de Déu de la Pera i arri­bar a la plaça dels Apòstols. Tant si trien una opció com l'altra, es tro­ba­ran amb un dilema. A l'esquerra des­co­bri­ran el Tre­sor Capi­tu­lar i la Seu de Santa Maria, i al davant, el Museu d'Art al Palau Epis­co­pal, dos edi­fi­cis extra­or­di­na­ris que guar­den grans col·lec­ci­ons de la ciu­tat. Des d'allà, bai­xant per la Força, l'antic mones­tir de Sant Antoni de Pàdua es mos­tra ago­sa­rat recon­ver­tit en el Museu d'Història, un orga­nisme viu, que es mou i con­vida a la par­ti­ci­pació. Pel camí cap a la plana, al cor del call, el Museu d'Història dels Jueus recull la memòria jueva de la ciu­tat i de Cata­lu­nya. Un cop dei­xa­des les altu­res i recu­pe­rats els indrets prin­ci­pals de l'eixam­ple medi­e­val, al núm. 19 del car­rer Ciu­ta­dans, l'antiga Fon­tana d'Or recon­ver­tida en Cai­xafòrum tanca el cer­cle. Ara hi expo­sen la col·lecció de Car­men Tyhs­sen, però és cone­gut que s'hi va viure una de les epi­fa­nies de la ciu­tat.